Un dels principals objectius de la Llei orgànica 1/2006, de reforma de l’estatut d’autonomia, en la qual es reconeix als valencians la condició de nacionalitat històrica, és restablir la competència sobre el dret privat per als valencians i igualar-nos a la resta de pobles de l’estat no castellans (navarresos, catalans, bascos, balears i aragonesos), i acabar amb tan injusta discriminació.
Com a conseqüència d’aquesta nova competència reestablida, les Corts Valencianes han aprovat les lleis següents:
• Llei 10/2007, de 20 de març, del règim econòmic matrimonial valencià
• Llei 5/2011, d’1 d’abril, de relacions familiars (Llei valenciana de custòdia compartida)
• Llei 5/2012, de 15 d’octubre, d’unions de fet de la Comunitat Valenciana
Totes aquestes lleis van ser objecte de recurs d’inconstitucionalitat presentat pel president del Govern de l’Estat.
Fa uns pocs mesos, Vila-real, s’adheria al manifest impulsat per l’Associació de Juristes Valencians defensant el dret civil valencià, això, però, no va ser suficient per a que el Govern d’Espanya retirés els recursos d’inconstitucionalitat a tres lleis valencianes.
La Sentència del Tribunal Constitucional (d’ara endavant TSC) núm. 82/2016, de 28 d’abril, declara inconstitucional la Llei de règim econòmic matrimonial valencià, buida de contingut i d’eficàcia normativa dos articles no recorreguts de l’Estatut d’Autonomia, (article 7.1 i DT 3a), que en el seu moment van aprovar les Corts Valencianes i les Corts Generals d’Espanya, sense cap recurs contra l’Estatut.
La Sentència del Tribunal Constitucional 110/2016, de 9 de juny (publicada en el BOE el 15 de juliol), torna a negar la competència valenciana en matèria de dret civil i declara inconstitucional els aspectes civils de la Llei 5/2012, d’unions de fet.
Ara fa pocs dies, el Tribunal Constitucional tornava a declarar l’incostitucionalitat del nostre Dret, en este cas, la Llei 5/2011, de relacions familiars (Llei valenciana de custòdia compartida).
Com s’assegura en el vot particular d’un dels magistrats del Tribunal Constitucional és possible una altra interpretació constitucional de l’Estatut d’Autonomia i de les seues competències en matèria del dret civil.
En definitiva, l’inconstitucionalitat de les normes valencianes de dret civil previstes en l’Estatut generen greus conseqüències jurídiques i augment de litigiositat en àmbits tan importants a banda del règim econòmic matrimonial dels valencians casats a partir de l’1 de juliol de 2008, també en matèria de custòdia compartida i respecte de les unions de fet de parelles valencianes.
El dret valencià possibilita donar una resposta àgil, moderna i pròpia als problemes actuals dels valencians, i permet concloure la discriminació que patim com a poble des de fa més de tres segles després de l’abolició dels furs el 1707, que requereix de forma inajornable, la retirada per part del govern estatal del recurs d’inconstitucionalitat pendent contra les normes de dret civil valencià.
Com és prou habitual la pràctica de retirar recursos d’inconstitucionalitat per mitjà de pactes entre Govern estatal i autonòmic, la Comunitat Valenciana ha de rebre el mateix tracte que han rebut altres comunitats autònomes per a casos semblants si no es vol incórrer en arbitrarietat i tracte discriminatori.
Per tot això, presentem al Ple de l’Ajuntament de Vila-real per a la seua aprovació, si escau:
1. Recolzament de la competència de la Generalitat Valenciana en matèria de Dret Civil Valencià, tal i com està previst en l’Estatut d’Autonomia Valencià.
2. Demanem a les Cort Valencianes que prenguin l’iniciativa de la Reforma de la Constitució per tal que l’Estatut d’Autonomia Valencià, aprovat tant per les Corts Valencianes com les Corts Generals, tinga cabuda dins de la Constitució.
3. Fer arribar aquesta decisió als grups parlamentaris de les Corts Valencianes i a tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i Senat. Així mateix, al President de la Generalitat Valenciana, al President del Govern de l’Estat i a l’Associació de Juristes Valencians.