El 26 de setembre de 2014, el Canadà i la Unió Europea (UE) van anunciar la conclusió d’un ambiciós acord d’integració econòmica, l’Acord Econòmic i Comercial Global (CETA en anglés), que incloïa un mecanisme de solució de controvèrsies entre inversors estrangers i estats (ISDS, en anglés) que podria desencadenar un auge de litigis de les empreses transnacionals contra el Canadà, la UE i els seus estats membres, la qual cosa podria constituir una greu amenaça a les iniciatives dels governs per a protegir la ciutadania i el medi ambient.

El mecanisme de solució de controvèrsies entre inversors estrangers i estats concedeix a les multinacionals la potestat de demandar directament als països davant àrbitres internacionals privats i exigir-los una indemnització per adoptar salvaguardes en matèria de salut, medi ambient, finances o altres mesures internes que, en opinió d’aquestes empreses, soscaven els seus drets. La resolució d’aquests litigis entre inversor i estat dependran d’àrbitres comercials privats als quals se’ls paga per cada cas que examinen, i que mostren una clara tendència a interpretar la llei en favor dels inversors estrangers.

Açò significa, de fet, limitar la capacitat de les administracions públiques de qualsevol nivell (estatal, autonòmic o municipal), per a adoptar polítiques en les àrees de salut pública, medi ambient o protecció social i laboral per temor de les possibles indemnitzacions a les quals haurien de fer front si són condemnats pels àrbitres privats. Malgrat la reforma del mecanisme de solució de controvèrsies que la Comissió Europea ha inclòs en el CETA, els defectes fonamentals no han sigut resolts. El suggeriment d’introduir un sistema judicial d’inversions (ICS en anglés) és merament cosmètic i podria servir per a fer més acceptables els privilegis que seguirien tenint els inversors estrangers enfront dels estats, atés que els permetria posar-se per sobre de lleis que protegeixen els drets humans.

Entre les principals usuàries de l’arbitratge d’inversions es troben les multinacionals europees, canadenques i nord-americanes, per la qual cosa hi ha motius de sobres per a esperar que utilitzen el CETA amb la finalitat de limitar les mesures governamentals al Canadà i Europa. A més, les filials canadenques de multinacionals amb seu als Estats Units que invertisquen en la UE podran utilitzar el CETA per a demandar governs europeus i impugnar les seues regulacions.

L’única cosa que hauria de fer qualsevol multinacional nord-americana dels sectors de l’agricultura, l’energia o farmacèutic és utilitzar les seues subsidiàries al Canadà, país on moltes ja estan presents, o, si no ho estan, crear-la. De la mateixa manera, les filials amb seu a la UE de multinacionals que invertisquen al Canadà també podran impugnar les normes adoptades al Canadà.

A més, en el CETA s’inclou la cooperació reguladora, que permetria a les multinacionals estrangeres influir en qualsevol iniciativa reglamentària municipal (per exemple, elaboració de les ordenances reguladores dels polígons industrials que incloguen criteris de sostenibilitat, o la remunicipalització de serveis privatitzats per governs anteriors), les quals hauran de passar un filtre cost-benefici i una avaluació d’impacte comercial per a poder aprovar-se, la qual cosa en la pràctica podrà suposar un bloqueig.

El CETA protegeix 145 denominacions d’origen europees, de les quals 26 són espanyoles, 15 olis d’oliva, safrà de la Manxa, formatge manxec, torrons de Xixona i Alacant, embotit de Guijuelo, pernil de Huelva i Terol, salsitxó i llonganissa de Vic. Reconeix com a marca els Cítrics Valencians, però seran canadenques les marques Orange València o València Orange, fet que perjudicarà el mercat citrícola valencià.

Aquest tractat suposaria la mercantilització absoluta de les nostres vides i la submissió total de la sobirania dels estats als interessos de les grans corporacions. El CETA, en perseguir la liberalització dels serveis públics, de les compres i licitacions de béns i serveis de les administracions públiques, no solament els posa en perill, sinó que també compromet la facultat dels representants triats per a administrar lliurement les seues comunitats locals i promocionar l’activitat econòmica local, l’ocupació i la protecció del medi ambient.

Si finalment es ratificara i s’implantara el CETA, la lògica imposada per aquest tractat podria portar al desmantellament dels serveis públics, així com a la pèrdua de llibertat dels poders locals per a subministrar els serveis necessaris que permeten cobrir les necessitats socials de les seues poblacions i la promoció de polítiques de foment de l’activitat industrial i de l’ocupació local. I també redundaria en una menor protecció al consumidor, als treballadors i al medi ambient.

Les ciutats i els municipis europeus reconeixem la importància del comerç de mercaderies i de serveis per al benestar de la ciutadania. No obstant això, la competitivitat i el desenvolupament econòmic no haurien de ser els únics criteris per a determinar els acords comercials com el CETA i similars (TTIP, TISA). Així mateix, els aspectes ecològics i socials han de tenir-se en compte en qualsevol negociació comercial bilateral o multilateral. També és important que es realitze una anàlisi comparativa sobre els costos que es generarien en aquests àmbits amb l’aplicació del tractat respecte als suposats avantatges que aquest reportaria. Aquesta anàlisi no solament ha d’abastar els efectes econòmics potencials, sinó també els impactes que el CETA podria tenir en àmbits com el social, l’econòmic, el sanitari, el cultural i el mediambiental, tant en la UE com al Canadà.

Els governs regionals de la UE, així com les corporacions locals i comunitats autònomes del territori espanyol tenen dret a ser informats sobre la legislació que serà acordada a escala europea que els puga afectar, perquè d’aquesta manera puguen expressar les seues opinions. Aquest dret no s’ha facilitat fins ara a les diferents regions i corporacions locals europees respecte al contingut i disposicions del CETA.

Açò significa que la Comissió Europea hauria de realitzar una anàlisi completa del text del CETA, incloses les repercussions sobre els drets humans, la salut, l’ocupació, el medi ambient i l’espai democràtic perquè els càrrecs electes protegisquen els béns públics. La Comissió i les autoritats electes han de respondre a la preocupació creixent de la ciutadania.

Cal exigir als membres del Parlament Europeu que no ratifiquen el CETA, i és necessari que els governs dels estats membres de la UE es comprometen a sotmetre el CETA a referèndum, per part dels òrgans legislatius de cadascun dels 28 estats europeus i del Parlament Europeu.
Per tot açò l’Ajuntament de Vila-real acorda:

1. Sol•licitar del Ministeri d’Economia i Competitivitat la no-ratificació del CETA i la suspensió de les negociacions del TTIP i el TISA (Acord Multilateral per a la Liberalització i Privatització de Serveis Públics), i que no procedisca a l’aplicació provisional de cap d’aquests.

2. Sol•licitar igualment del Ministeri d’Economia i Competitivitat:

A. Que disposicions del tipus ISDS o ICS no siguen incloses en cap tractat futur de comerç o d’inversions, i que siguen eliminades dels tractats actualment en vigor, igual que les disposicions sobre serveis públics i propietat intel•lectual.

B. Evitar la participació directa o indirecta de les multinacionals, a través de qualsevol tipus d’organismes o lobbies, en els processos reguladors o normatius de la UE i els seus estats membres en relació amb temes socials, laborals, sanitaris, mediambientals o qualsevol altra matèria. Les entitats reguladores públiques podran establir, en qualsevol cas, consultes no discriminatòries amb organitzacions democràtiques de la societat civil.

C. Que el text ja consolidat i signat del CETA, se sotmeta a un procés de ratificació, en coherència amb la legalitat europea i amb els precedents d’anteriors tractats de caràcter mixt, que ha de passar, a més de pel Consell i el Parlament Europeu, pels parlaments dels 28 països membres de la UE i per referèndums vinculants, ja que el contingut del CETA desborda les competències exclusives de la Comissió Europea i ha de ser considerat, per tant, com un acord mixt. La mateixa exigència és aplicable a la ratificació del TTIP i del TISA.

3. Donar trasllat d’aquest acord al Govern Central, al Govern de la Generalitat Valenciana i a tots els grups parlamentaris de les Corts Valencianes, Congrés dels Diputats, Senat i del Parlament Europeu.