El 26 d’agost de 2011 el Partit Socialista Obrer Espanyol i el Partit Popular van presentar una proposta conjunta de reforma de la Constitució espanyola, per introduir dins la mateixa Carta Magna el principi d’estabilitat pressupostària i el pagament prioritari del deute públic davant qualsevol altre tipus de despesa, mitjançant la modificació de l’article 135.
Esta reforma de la Constitució forma part d’un conjunt de mesures que es van aplicar per eixir de la crisi, les quals estan lligades a un determinat pensament ecònomic que defén l’austeritat i la contenció de la despesa per a cicles de recessió econòmica. La realitat és que aquestes mesures han acabat reduint la sobirania dels països del sud d’Europa, i els ha obligat a aplicar polítiques de retallades amb notables conseqüències negatives per a la població.
Limitar el dèficit sense tenir compte els ingressos significa perdre gran part de la nostra sobirania, quedant encara més lligats a les fluctuacions i als dictats dels mercats. Així l’Estat perd la seua capacitat d’inversió i com a motor de reactivació de l’economia, que s’ha demostrat eficaç en altres crisis històriques. A més, a més, significa també supeditar els serveis públics a la situació econòmica existent, la qual pot obligar, com ho ha fet en els darrers anys, a realitzar ajustos pressupostaris que obliguen a retallar en sanitat, educació i polítiques de protecció social, entre d’altres.
En definitiva, aquesta reforma posa en risc l’Estat de Benestar i els serveis públics que per mandat constitucional han de ser prestats a la ciutadania. Ens condemna a continuar a la cua de l’Europa social, sense poder corregir l’enorme diferència en despesa pública social que encara ens separa de la mitjana de la UE; i és que tal com recull el nou articulat, en l’apartat 3 es contempla que “els crèdits per satisfer els interessos i el capital del deute públic de les Administracions s’entendran sempre inclosos en l’estat de despeses dels pressupostos i el seu pagament gaudirà de prioritat absoluta”.
Tot i la importància que té la reforma en els drets i les condicions de vida de la població, aquesta no va comptar amb cap tipus de consulta ciutadana, ni va ser sotmesa a referèndum per ratificar la decisió. Els partits majoritaris decidiren ‘calmar els mercats’ sense tenir en compte l’opinió de la ciutadania sobre un aspecte fonamental, que inclús modifica l’article 1.1 de la Constitució, amb la introducció del pagament del deute com un valor superior al de la justícia i la igualtat.
En un context d’emergència social com el que ens trobem cal protegir i continuar desenvolupant l’Estat del Benestar. En aquest sentit, l’acord programàtic conegut com a Acord del Botànic, inclou tota una sèrie de propostes que posen al capdavant de l’acció del govern a les persones, i que revertiran les polítiques d’austericidi que tant han afectat al nostre país.
No obstant això, la reforma de l’article 135 de la Constitució de l’any 2011 suposa un entrebanc a les polítiques de recuperació social que estan començant a aplicar-se al País Valencià. És per això que en virtut del que disposa l’article 87 en el seu apartat 2, demanem a les Corts Valencianes que trameten al Congrés dels Diputats la proposta de modificació d’aquest article.
Concretament es proposa tornar a la redacció anterior a la reforma de l’article, afegint un tercer punt que estableix la prioritat de la despesa en els serveis públics fonamentals davant qualsevol altre tipus de despesa, tal com ja es va proposar al Congrés dels Diputats en novembre de 2013.
Per tot açó sol•licitem:
– Instar al Govern Central a que modifique l’article 135 de la Constitució espanyola per a que quede redactat de la següent manera:
<<Article 135.
1. El Govern haurà d’estar autoritzat per llei per emetre Deute Públic o contreure crèdit.
2. Els crèdits per satisfer el pagament d’interessos i capital del deute públic de l’Estat s’entendran sempre inclosos en l’estat de despeses dels pressupostos i no podran ser objecte d’esmena o modificació mentre s’ajusten a les condicions de la llei d’emissió.
3. El pagament dels crèdits pressupostaris per satisfer el finançament necessari que garantisca la cobertura universal dels serveis públics fonamentals, tindrà prioritat absoluta davant qualsevol altre tipus de despesa.>>