La posada en marxa de RTVV, la primera radiotelevisió pública estrictament valenciana, l’any 1989, va representar una oportunitat històrica per tal de dotar al País Valencià d’una eina fonamental que fomentara la nostra llengua i la nostra cultura, que oferira un servei públic bàsic a la ciutadania i un mitjà informatiu plural i proper.

La gestió política, però, de la nostra televisió pública la va separar ben prompte dels seus objectius fundacionals. Primer va ser l’ús parcial i dubitatiu del valencià en les seues emissions (amb la renúncia quasi d’inici d’oferir, per exemple, el cinema doblat en valencià o d’apostar decididament per la producció pròpia); i ben prompte es va consolidar una parcialitat informativa que, amb l’entrada en el govern del PP l’any 1995 es va accentuar fins a l’extrem. Paradigma de televisió pública manipulada pel govern, de gestió econòmica nefasta, d’ens audiovisual generador de programes de televisió fem, Canal 9 va anar convertint-se més en una eina d’alienació pública que no en el servei ciutadà que hauria d’haver estat.

A poc a poc, l’audiència va anar caient, a mesura que es disparaven les despeses incontrolades a càrrec d’una gestió política vergonyosa: el deute creixia mentre ‘exterminava tot el que de noble hi havia en la idea original de la creació de la primera televisió pública valenciana. Molta gent va acabar deixant de costat Canal 9, per inútil, per parcial, per grollera; sempre, però, quedava l’esperança que allò que s’havia pervertit des de la gestió política es poguera revertir amb un nou model centrat en els objectius fundacionals de RTVV. Però el PP no anava a permetre que això passara.

El 9 de febrer de 2013, amb un forat econòmic brutal i uns índex d’audiència ínfims del 4%, el Consell va culminar un expedient de regulació de l’ocupació que va afectar 1.183 treballadors i treballadores de RTVV. Un procés vergonyant, on es van respectar llocs de treball de directius situats a dit i es van rescindir contractes de professionals amb anys d’experiència i amb places tretes per oposició. Semblava que Canal 9 quedava ferida de mort, però al PP encara li quedava un colp més: en conéixer la sentència del TSJCV que anul•lava l’ERO i obligava a readmetre els treballadors i les treballadores acomiadats, el Consell presidit per Alberto Fabra va decidir tancar RTVV, deixant els valencians i les valencianes sense aquest servei públic que tant va costar d’obtindre i en el que tants recursos públics s’han invertit. D’aquesta manera, la gestió econòmica nefasta, la corrupció, la parcialitat vergonyant i el menyspreu per un ens públic de tots i totes l’acaben pagant els treballadors i les treballadores de RTTV i, sobretot, la ciutadania valenciana. L’única televisió pública en valencià feta al País Valencià tanca, i d’aquesta vergonya històrica hauran de respondre els responsables polítics.

Dos anys després, amb el canvi de Govern a la Generalitat Valenciana i la irrupció de nous protagonistes a les Corts Valencianes, els diputats i diputades a les Corts Valencianes comencen a crear una proposta de llei per a poder engegar una altra radiotelevisió valenciana, que potencie la nostra llengua i que no vaja lligada a cap partit polític, en definitiva, RTVV renaix de les seues cendres, i les Corts Valencianes aproven sense cap vot en contra la llei que permet obrir una nova radiotelevisió pública, de qualitat, i en valencià.

Però, per desgràcia al senyor Montoro, no li pareix bé que siguem els valencians i valencianes i els nostres representants, els que decidim sobre el futur de la nostra RTVV, i per això, està posant pals a les rodes per a evitar que es faça la voluntat dels valencians i valencianes. No només ens ha posat problemes a la llei (recordem que cap partit polític va votar en contra), sinó que, a més, ha posat la RTVV en la llista de deutors a hisenda, la llista de la vergonya, comparant un ens públic en grans deutors del nostre territori com ara Mario Conde.

Per acabar, la reciprocitat amb els germans d’una mateixa llengua hauria de ser prioritària també en aquesta llei. Des de les nostres televisions podem veure perfectament Canal Sur (la televisió autonòmica andalusa) i podíem veure Telemadrid (fins que va ser tancada). Per això, veiem normal i lògic que puguem veure TV3 (televisió de Catalunya) i IB3 (televisió de les Illes Balears).
Pels motius abans esmentats, el Grup Municipal Compromís per Vila-real presenten al Ple de l’Ajuntament de Vila-real, per tal de debatre i, si escau, aprovar, els acords següents:

PRIMER. L’Ajuntament de Vila-real dóna suport a la Llei aprovada a les Corts Valencianes, la qual cap partit polític valencià ha rebutjat.

SEGON. L’Ajuntament de Vila-real sol•licita al Govern central, i al ministre d’Hisenda en especial, que no interferisca en les decisions de les Corts Valencianes en un tema tan sensible com tornar a veure RTVV a casa nostra.

TERCER. L’Ajuntament de Vila-real insta a la Generalitat Valenciana a establir la reciprocitat amb TV3 i la IB3 possible des del minut 1 de la posada en marxa de la nostra RTVV.