No és gens habitual que un membre del govern dedique la seua columna mensual a un membre de l’oposició. Però, des d’Iniciativa-Compromís considerem vital la tasca d’una oposició crítica i constructiva, una oposició de diàleg i de pactes.
Malauradament, el Sr. Folgado ha dinamitat tots els ponts de diàleg amb el govern. I he de dir, sense justificar-lo, que no ho té gens fàcil. Entenc la seua preocupació sobre la investigació de la ramificació local de la trama Gürtel. Entenc que la inestabilitat interna l’obliga a fer filigranes per a evitar que el Sr. Tomás funde el Partit Centre Radical de Vila-real, que el Sr. Clausell marxe abans de la confecció de les pròximes llistes, en les quals no anirà per a donar la imatge de regeneració, com ja va fer el Sr. Sanz, o que la vessant més dura amb Amposta al capdavant desitge tornar, o que Vilanova preferesca un candidat menys agressiu.
Tenim una oposició que no ha acceptat que no pot conformar govern, que hi ha una majoria social d’esquerres. De primeres van intentar desestabilitzar el govern amb mocions dogmàtiques del 5 o 10% amb la qual cosa els partits del pacte de progrés no estàvem d’acord, però la solució era ben fàcil. Cadascú lliurement votava allò que defensava i, després, continuàvem treballant per la ciutat de Vila-real.
Després de dos anys, i de veure un govern plural i estable, han decidit difamar i atacar l’àmbit personal. He de dir-li, Sr. Folgado, que després de cada atac personal ens sentim més forts i units encara. Després de veure que a vosté Vila-real li dóna igual, ja que exclusivament vol governar per a fer obres faraòniques, imposar la mordassa i la censura, maltractar l’oposició, treballar amb firmes amigues i continuar amb la mateixa supèrbia de sempre. Tenim clar que vosté no representa cap alternativa.
Sr. Folgado, la crispació política buida de continguts, més enllà de l’odi i la mala llet per no poder conformar el govern, només pot ajudar a augmentar la desafecció política i la desconfiança en els polítics.
Vosté necessita, si m’ho permet, unes vacances lluny dels que l’assessoren i li diuen durant tot el dia que vosté serà el pròxim alcalde. Unes vacances allunyat de la boràgine diària d’haver d’anar per tota la província inaugurant exposicions i esdeveniments culturals a cavall del cotxe oficial. Unes vacances per a reflexionar i observar que la vida ha canviat, que la ciutadania ho estem passant malament i el seu discurs irresponsable no ajuda gens. Unes vacances per a trobar la seua estabilitat personal dins del seu partit. Unes vacances per a agafar aire i pensar, de repensar i tornar a pensar abans d’actuar.
Sr. Folgado, recorde quan vosté em va citar a l’Auditori per a donar-me les claus i posar-me al dia de l’activitat municipal. Recorde que li vaig donar un consell, que avui desvetle públicament. Li vaig dir que era massa jove per a dirigir el PP, però que li desitjava sort per a regenerar-lo. I li ho deia jo, que sóc prou més jove que vosté, però que pertanyem a cultures polítiques molt diferents. Lògicament, no desvetlaré la seua resposta.
He de dir-li que vosté m’enganyava o que els majors se n’han eixit amb la seua. Vosté quan parla, quan ens interpel·la, ho fa des de la ràbia, fins i tot, de vegades des del menyspreu i l’odi. Quan ens pregunta no ho fa perquè té dubtes d’una gestió o vol una resposta, sinó perquè creu que pot pillar-nos. Vosté quan proposa, sembla que s’ha oblidat del que va fer i el que va votar quan era tinent d’alcalde del Sr. Rubert.
Sembla que vosté ja no és qui era, o pitjor, que vosté comença a ser qui és, perquè ja no pot enganyar-nos més. Malauradament, fins a Nadal no hi ha vacances, però si pot, vaja-se’n lluny, apague el mòbil, respire aire fresc i recorde qui deia que era fa un parell d’anys.
Nosaltres des del govern continuarem treballant per a la gent. Augmentant les ajudes socials, apostant per la cultura i l’educació, obrint vies de participació ciutadana, no pujant els impostos i no acomiadant ningú. Al capdavall, serà certa aquella dita castellana: “ladran luego cabalgamos”.