El Grup Municipal de Compromís per Vila-real ha presentat una moció al pròxim Ple en la qual proposa habilitar espais en el cementeri per a veïns i veïnes de diferents confessions religioses. Un text que vela per la dignificació i la memòria dels cementeris com a espai de llibertat i que compta amb el suport explícit, entre altres col·lectius, de la Unió de Comunitats Islàmiques de València i de la Comissió Islàmica d’Espanya. El portaveu adjunt de Compromís, Santiago Cortells, explica que “molt s’ha discutit sobre el dret a una mort digna, però també sobre el dret a enterrar dignament als nostres familiars, tractat per l’Organització de Nacions Unides”. “Per desgràcia, Espanya ha incomplit aquest deure reiteradament i això li ha valgut en diverses ocasions la desaprovació de la pròpia ONU”, apunta.
Cortells recorda que la Constitució Espanyola vela per la llibertat i igualtat dels individus, en l’àmbit ideològic, religiós i de culte, “la qual cosa no sempre es compleix”. “Són drets inviolables, però amb massa freqüència veiem que no es respecten voluntats i llibertats com el simple fet de tindre un comiat digne i concorde a les nostres idees, com ha ocorregut durant dècades amb les persones que segueixen el culte evangèlic”, indica.
Una de les primeres peticions de la moció és la confecció d’una placa en record de tots els vila-realencs evangèlics als qui no se’ls ha permés soterrar-se en els cementeris com qualsevol altre veí, patint així una discriminació flagrant. Així mateix, es demana que en la placa –que haurà d’estar en un lloc visible- figure la primera vila-realenca de confessió evangèlica que es va soterrar oficialment al cementeri municipal, Petra Roberta Alarcón Fernández.
Així mateix, se sol·licita l’habilitació d’una zona del cementeri que complisca amb els requisits per a soterrar els vila-realencs de tradició musulmana, d’acord amb el que estableix la tradició d’aquesta confessió. A més, es demana major diàleg amb els ciutadans i ciutadanes de tradició ortodoxa per a fer presents els seus símbols i, si fóra el cas, l’enterrament d’acord amb el que estableix aquesta confessió.
En un altre ordre de coses, es proposa la preparació d’un acte commemoratiu aconfessional, d’acord amb els principis constitucionals indicats, així com la construcció i dedicació d’un memorial per a tots els veïns i veïnes i els seus familiars discriminats fins després de la mort per raons de consciència, confessió religiosa o absència d’aquesta.
L’habilitació d’una capella interconfesional en el nostre cementeri que dispose d’espai suficient perquè tothom es puga acomiadar dels seus familiars sense importar a quina confessió pertanyen és un altre dels punts de la moció, que “pretén acabar amb una desigualtat que afecta moltes famílies”.