El Grup Municipal de Compromís per Vila-real ha presentat una moció al pròxim Ple en la qual sol·licita esborrar el nom de l’Aviador Franco de la via pública a la ciutat. El portaveu adjunt, Santi Cortells, recorda que el passat 13 de novembre de 2017 es publicava en el DOCV la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana, una llei que recull “una necessitat molt demandada pels valencians i valencianes, que pretén mantindre en la memòria les víctimes, reconéixer la seua dignitat i convertir-se així en el millor fre per a detindre la por que els fets que van convulsionar la nostra història tornen a repetir-se”, explica.
Entorn d’aquesta premissa gira la moció presentada per Compromís, en la qual es posa de manifest que a l’Article 39.1 de la citada llei es prohibeix l’exhibició pública d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments, com el nomenclàtor de carrers, inscripcions i altres elements adossats a edificis públics o situats a la via pública realitzats en commemoració, exaltació o enaltiment individual o col·lectiu de la revolta militar de 1936 i del franquisme, dels seus dirigents o de les organitzacions que van sustentar el règim dictatorial. “És obligació de l’Ajuntament de Vila-real la retirada dels noms de carrers que exalten la dictadura i, per desgràcia, a la ciutat encara queden carrers així”, assegura Cortells, qui estaca el cas del vial de l’Aviador Franco.
“Abans de denominar-se així, els veïns el coneixien com a Carrer sequieta, ja que per ací passava un canal de reg”, apunta, “però el nou consistori franquista li va dedicar ja en temps de la dictadura el nom a l’aviador Franco Bahamonde, germà del dictador que es va encarregar de dirigir els bombardejos a la nostra ciutat i en moltes altres poblacions valencianes”. Així es recull en el treball de dos vila-realencs, Antoni Pitarch i Domingo Font, titulat Els bombardejos de Vila-real durant la Guerra Civil (1937-1939). L’aviador Ramon Franco va morir precisament a l’octubre de 1938 durant un vol que duia a terme des de la Base de Pollença, en estavellar-se l’hidroavió que pilotava, amb el qual havia eixit per a bombardejar el port de València i amb el qual també tenia previst bombardejar Barcelona, on s’estava celebrant el comiat de les Brigades Internacionals. “Els feixistes li van dedicar nombrosos carrers i places per a retre-li honors, però el fet no pot ser més detestable, en ser Vila-real una de les víctimes del germà del dictador”, manifesta Cortells, al mateix temps que assenyala que “la nostra ciutat no pot permetre que un dia més continue incomplint-se la legislació en matèria de memòria democràtica i que es mantinga un carrer dedicat a qui la va bombardejar” i recorda que en altres municipis valencians, PSOE i Compromís han aconseguit retirar els honors a l’aviador Franco en els últims temps.
La proposta de Compromís per a rebatejar el carrer seria l’alcalde republicà Pasqual Cabrera i Quemades, compromés fermament amb la democràcia, membre de l’UGT i també un dels fundadors de l’agrupació del PSOE del moment a Vila-real. “És, per tant, fonamental que Vila-real recorde que va tindre un alcalde que va ser detingut per les tropes franquistes i internat en el camp de concentració d’Albatera, fins que va passar a la presó de Castelló, on va ser jutjat en un consell de guerra sumaríssim i condemnat a mort i executat al costat de l’alcalde de Borriana, Vicente Moliner Nadal; el de Xilxes i altres 20 republicans més al Riu Sec, prop del cementeri de Castelló”, afirma Cortells. “Esperem que els grups polítics amb representació municipal se sumen a aquesta iniciativa que és de justícia”, conclou.