Compromís per Vila-real reclama que la Conselleria de Sanitat no abandone les dones que han esperat durant anys per rebre un servei de reproducció assistida i mentrestant han superat la considerada edat màxima per poder rebre un tractament de fecundació in vitro en la sanitat pública. «Les dones cada vegada decideixen ser mares més tard, les dades diuen que l’edat mitjana de les dones que tenen el primer fill superen els 30 anys. Les principals raons que porten a aquesta decisió són econòmiques , per tant, el motiu perquè cada vegada nasquen menys xiquets al territori és política, ja que la maternitat i la paternitat s’han endarrerit pel precari mercat laboral i les dificultats per a accedir a un habitatge» explica la portaveu del grup Maria Fajardo.
«A la situació econòmica i laboral s’hi suma la biologia, que tampoc afavoreix aquelles parelles que volen tindre un fill a partir de determinada edat: la reserva ovàrica disminueix i els òvuls són de pitjor qualitat, per la qual cosa l’embaràs natural és més difícil d’aconseguir. Així mateix, a esta edat els tractaments són menys eficaços, especialment en les pacients que ronden els 40 anys. Davant aquesta situació, tot i que moltes dones ho intenten de manera natural i ho aconsegueixen, unes altres, cada vegada més, han d’optar per un tractament de reproducció assistida» explica Maria Fajardo.
El preu de les clíniques privades oscil·la entre els 9.000 i 12.000 euros, «un gran nombre de persones no es poden permetre pagar una clínica privada i els qui opten per la via dels serveis de sanitat públics no ho tenen molt més fàcil, fent sovint més de 100 quilòmetres per seguir el tractament, ja que l’únic hospital on es practica la Fecundació In Vitro —que és el tractament més fiable i amb major taxa d’èxit de tot el País Valencià— està a València. Això sí, sovint moltes famílies han d’esperar més de 18 mesos de llista d’espera provocant que durant este temps moltes dones —moltes d’elles de Vila-real— complisquen el límit màxim d’edat de 40 anys, tot i haver-se inscrit molt de temps abans de complir aquest límit» afirma la portaveu.
Maria Fajardo argumenta que «la medicina femenina ja és sovint un desficaci, però quan es tracta de fertilitat, és directament una manca de respecte als sentiments més elementals de qualsevol dona que vullga ser mare. Actualment, la Conselleria de Sanitat margina Castelló del sistema de sanitat i de la fecundació in vitro. Bàsicament les dones que han nascut a les nostres comarques i a Vila-real tenen menys drets que les de València i Alacant, només per haver nascut a la nostra ciutat, i això és inacceptable. Cal recordar que alguns hospitals com el de la Plana, a Vila-real, ofereixen un tractament inicial d’inseminació artificial, que no dona les mateixes garanties que la Fecundació in
Vitro, ja que, tal i com expliquen nombrosos experts, els resultats sovint són semblants als de practicar el coit a casa.»
«Les parelles tenen un màxim de quatre intents per aquesta via fins que són derivades a la llarga llista d’espera de La Fe o el Clínic de València, un calvari que en la seua majoria porten en silenci, pel tabú que encara hui suposa parlar d’este tema en societat. Mentrestant, en són moltes les parelles que, apurades pel temps, opten per clíniques privades, hipotecant-se o demanant ajuda a la família per fer realitat el seu somni abans que siga massa tard» continua explicant.
Compromís demana que l’Estat dote la Conselleria de Sanitat de més recursos perquè es puga plantejar fer extensiu el programa de Fecundació in Vitro a les Comarques del Nord i del Sud, acurtant així la llista d’espera dels dos hospitals valencians cosa que «a més a més donaria resposta a una demanda del servei de Reproducció Assistida de l’Hospital Universitari de la Plana, un centre pioner que dona servei a tota una comarca i, especialment, de Vila-real, i que podria ajudar a ser, encara més, un referent en l’àmbit» finalitza la portaveu.