1. LA CN DE COFRENTS GENERA RESIDUS MOLT PERILLOSOS: Els residus radioactius que produeixen les centrals nuclears (CN) resulten altament perillosos per a la vida. Els isotops radiactius són altament cancerígens amb efectes cel·lulars degeneratius sobre l’ADN i tota la cadena d’alteracions genètiques que això suposa. També en les etapes prèvies d’extracció i preparació del material fisionable, durant la vida operativa de la central pels nombrosos incidents i accidents de distinta gravetat que es provoquen, durant els cicles de tractament del combustible irradiat i el seu reprocessament i finalment en la clausura i desmantellament de la central, que recordem deixa sobre el territorio el nucli tancat dins un sacòfag de seguritat per milers d’anys.
  2. ELS RESIDUS NUCLEARS SERAN PERILLOSOS DURANT MIL·LENNIS: .Aquests residus, que contenen el 95% de la radioactivitat del combustible original, no poden ser eliminats o desactivats artificialment de cap manera, tan sol podem clausurar-se en recipients hermètics en condicions màximes d’estabilitat i temperatura perquè no escapen al medi ambient i esperar que després de milers d’anys en alguns casos es desactiven. Alguns però tenen una existència llarguíssima, com l’isòtop 239 del plutoni (Pu-239), que tarda 240.000 anys en reduir la seua radioactivitat a la mil·lèsima part.
  3. ES IMMORAL DEIXAR A LES GENERACIONS FUTURES LES DEIXALLES NUCLEARS:

La perillosa i duradora herència que deixaran les CN actuals haurà de ser vigilada i
mantinguda aïllada durant mil·lennis per les generacions futures: fills, néts, besnéts, rebesnéts i moltíssimes més generacions posteriors, que hauran de fer-se càrrec dels residus radioactius sense haver produït ni un sol nanogram d’ells. És absolutament injust i mancat de tota ètica.

  1. NO ES POT GARANTIR L’AÏLLAMENT DELS RESIDUS DURANT TANT DE TEMPS:

De fet els 220.000 bidons amb residus radioactius que foren llançats a la Fossa Atlàntica durant la segona meitat del segle XX presentaven ja signes de corrosió als pocs anys, com va gravar Jacques Cousteau. I la mina de sal alemanya d’Asse II on es guardaren residus nuclears durant els anys seixanta, creient que allí estarien segurs indefinidament, té filtracions d’aigua i està enfonsant-se a poc a poc, de manera que han d’extraure’s els 126.000 bidons radioactius soterrats abans que col·lapse. Són tan sols dos exemples dels moltíssims existents que demostren la inseguretat de les “solucions” que es donen a tals residus.

  1. ELS ANYS D’ÚS SÓN RIDÍCULS COMPARATS AMB ELS DE RISC I VIGILÀNCIA:
    Aprofitar aquesta font d’energia en una CN durant 30, 40 o fins 60 anys com pretenen des de la indústria nuclear i deixar uns residus perillosos que hauran de ser vigilats i aïllats, cosa pràcticament impossible, durant 240.000 anys o més resulta completament desequilibrat, absurd i fora de tota lògica racional. I si es valora econòmicament aquest treball extra de milers d’anys i generacions, el cost de l’energia nuclear és astronòmic. Cost que s’externalitza i es carrega sobre la ciutadania i milers de generacions.
  2. AQUESTS RESIDUS PERMETEN LA PROLIFERACIÓ DE BOMBES NUCLEARS: Per si tot l’anterior fóra poc alguns isòtops radioactius, com l’esmentat Pu-239, s’utilitzen per a fabricar bombes termonuclears, de manera que afavoreixen la proliferació d’aquestes armes de destrucció massiva i compliquen el cada vegada més inestable equilibri de la pau internacional. Aquesta raó és definitiva per tancar les CN i frenar la proliferació nuclear.

 

  1. CONSTRUIR EL MTI AUGMENTARÀ LA GENERACIÓ DE RESIDUS:

La CN de Cofrents té les piscines de residus radioactius al 90% i li queda espai suficient per emmagatzemar els que produirà fins al 2.021, quan caduca l’actual permís de funcionament, però Iberdrola demana construir un Magatzem Temporal Individualitzat (MTI) amb la finalitat implícita d’allargar encara més la pròrroga de funcionament. La CN va caducar i hauria d’haver tancat en 2.011, tal com estava previst quan es va construir; no obstant açò va rebre un permís extra d’altres 10 anys més, un regal per a Iberdrola de 10.000 milions d’€ per obra i gràcia del ministre Soria que va haver de dimitir per tenir societats en paradisos fiscals… Ara volen utilitzar el MTI per a prorrogar més anys  el negoci nuclear, la seua avarícia no té límit, però allargar el funcionament de la CN augmentarà la quantitat de residus radioactius generats i el risc d’accident greu, cosa que resulta inacceptable.

  1. El MTI DEMOSTRA EL FRACÀS EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS NUCLEARS:

tal com s’ha vist en els canvis i la paràlisi del Magatzem Temporal Centralitzat proposat a Villar de Cañas i on sembla que finalment no es farà perquè la geologia de la zona és inestable i la població veïna i les autoritats autònomes s’oposen. Això es una mostra de la manca de planificació en una activitat de les més perilloses i amb grans riscos per a la ciutadania i el medi ambient, i posa de manifest que la CN de Cofrents no ha d’allargar la seua vida operativa, perquè a més hi ha alternatives òptimes.

  1. EL MTI AUGMENTARÀ TAMBÉ EL RISC D’ACCIDENT NUCLEAR MÀXIM:

La CN de Cofrents va ser dissenyada a finals dels anys 60, obtingué el permís de construcció del Ministeri d’Industria en 1.972 i entrà en funcionament en octubre de 1.984, arribant a plena capacitat de producció en gener de 1.985, amb una potència de 992 MWe, que posteriorment va ser ampliada fins als 1.110 MWe. L’autorització de funcionament corresponia a un període de 25 anys i no obstant en març de 2.011 es va prorrogar fins l’any 2.021, data en la qual la CN arribarà als 37 anys de funcionament, un període molt superior a l’edat mitjana de tancament de les centrals nuclears europees, que l’Agència Internacional de l’Energia situa en els 25 anys. Els promotors de les CN, amb el seu Informe Rasmussen, deien que la probabilitat d’un accident màxim amb fusió del nucli del reactor era d’1 en 1.000.000 d’anys per cada CN, 1 en 2.300 anys per a totes les actuals; però amb els terribles accidents de Maiak (URSS, 1.957), Harrisbourg (USA, 1.979), Txernobil (Ukraïna, 1.986) i Fukushima (Japó, 2.011, amb tres reactors descontrolats), la probabilitat real ha sigut d’1 accident màxim cada 15 anys. I la vella i caducada CN de Cofrents, amb milers de dispositius i materials sotmesos a condicions extremes de pressió, temperatura i radioactivitat, cada any més que funciona incrementa les seues probabilitats de patir una fallada greu que descontrole el reactor i origine un altre accident màxim que ens afectaria terriblement a milions de persones; de fet, durant els últims anys, aquesta CN ha patit 25 parades no programades i més de 100 incidents de seguretat, alguns amb fuita d’isòtops radioactius. A més, no hem d’oblidar que la CN de Cofrents està construïda sobre una falla que ha provocat terratrèmols de grau 6, en terrenys sedimentaris i volcànics capaços d’agreujar-los; per altra banda allí conflueixen el Xúquer i el Cabriol, dos rius generadors de perilloses inundacions que aigües amunt tenen els pantans d’Alarcón i Contreras, grans i amb un cert risc, recordem que la CN ja es va inundar en octubre de 1.982, quan encara estava en fase de construcció; no obstant al projecte d’Iberdrola s’afirma que la cota on se situaria el MTI seria de 368,20 m d’altitud, tan sols 4 centímetres per damunt de la cota inundable en cas de trencament de presa i onatge produït pel vent, un marge massa escàs; i s’afirma que les lloses de formigó es col·locarien en un cota inferior a la resta de la parcel·la de la central, una zona inundable en cas de l’avinguda màxima probable. Així doncs, allargar la vida de la CN amb el MTI augmentarà la probabilitat de que patisca un accident màxim, com el que va estar a punt d’ocórrer en Vandellós I en 1.989 i va obligar a clausurar i desmantellar aquesta central, amb treballs que no acabaran fins el 2.028.

  1. UN ACCIDENT MENOR ÉS MÉS PROBABLE I TAMBÉ ENS AFECTARIA GREUMENT:

La CN de Cofrents es troba a tan sols 65 km de l’àrea metropolitana de València i utilitza l’aigua del Xúquer per a refrigerar-se, calfant la que retorna al riu i evaporant uns 21 hm3 anualment, un cabal cada volta més necessari per al consum urbà i agrícola. Del Xúquer beuen ara més de 2.500.000 d’habitants de l’Horta, Morvedre i la Ribera, i centenars de milers més pel transvasament Xúquer-Vinalopó; per tant si la CN tinguera una fuita radioactiva important, en cas d’accident mitjà, açò afectaria la salut de milions de valencians. Per altra banda la Sèquia Reial i el canal Xúquer-Túria reguen 44.732 ha de la Ribera Alta i Baixa, Camp de Túria i Camp de Morvedre; en cas d’accident nuclear, la contaminació radiactiva del Xúquer provocaria la d’aquestes terres de regadiu i arruïnaria la producció agrícola.

  1. L’OPACITAT INFORMATIVA I LA COMPLAENÇA DEL CSN NO GARANTITZA LA SEGURETAT:

Les CN antigues són les més perilloses, com s’ha demostrat en Fukushima on s’ha descontrolat la CN més antiga del Japó, i en el cas de la CN de Cofrents, tant el model de reactor BWR com el sistema de contenció Mark posen de manifest la seua obsolescència. La CN de Cofrents és vella, amb les soldadures del reactor de dubtosa qualitat, múltiples problemes de corrosió i mal funcionament repetits de parts principals de les seues instal·lacions; així, ha patit múltiples successos que afecten la seua seguretat i la direcció té, com va ocorrer a Fukushima, un llarg historial de falta de transparència, d’ocultació i minimització de les avaries, la qual cosa ha motivat l’obertura d’expedients sancionadors per part del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i aquest nombre tan elevat i injustificable d’avaries i parades no programades ha posat en evidència l’opacitat del CSN, on la Comunitat Valenciana no té presència, i també la manca de control d’aquesta informació i de les mesures a prendre per a la seguretat de la ciutadania per part de les institucions valencianes, fet que suposa un risc afegit sobre les ja detectades deficiències d’aquesta CN.

  1. IBERDROLA NO PAGARÀ LES PÈRDUES EN CAS D’ACCIDENT GREU:

Les CN poden provocar pèrdues econòmiques superiors als 150.000 milions d’€ amb un accident màxim i de milers de milions en cas d’accident mitjà però la responsabilitat legal de l’empresa propietària només arriba fins als 1.200 milions d’€, xifra ridícula comparada amb les pèrdues que pot originar i no res si es consideren les vides i les activitats econòmiques que pot destruir. De manera que, en cas d’accident màxim, haurem de ser els ciutadans i l’Estat els qui ens fem càrrec de tals pèrdues, com ja ha ocorregut en Fukushima i Txernobil. Els propietaris de les CN creen el perill i els problemes, se’n porten els beneficis i ens deixen als demés els riscos, les pèrdues i els residus… És una immoralitat sense pal·liatius.

  1. EXISTEIXEN ALTERNATIVES ECOLÒGIQUES I ECONÒMIQUES:

L’opció nuclear resulta encara més irracional si tenim en compte que ja disposem de fonts d’energia sense impacteambiental i fins i tot més barates, com és el cas la pràctica totalitat de les fonts renovables, de l’energia eòlica amb un desenvolupament exponencial i competitiu. Així mateix la solar, de la qual rebem uns1.600 kwh/any.m2,de manera que amb les plaques fotovoltaiques comercials a menys d’1 €/w produeixen electricitat a uns 0’03 €/kwh, preu més barat que l’electricitat convencional i que, a l’inrevés que ella, segueix baixant. Està ja demostrat que quantes més renovables entren al sistema elèctric més baix és el preu de l’electricitat que consumim. Per açò Alemanya, que rep només el 70% de la nostra energia solar, està tancant totes les seues centrals nuclears (l’última serà clausurada en 2.022), substituint-les per eficiènciaenergètica i energies renovables, especialment la solar. Allí faciliten l’autoconsum de balanç net mentre ací el graven i entrebanquen amb el decret que han aprovat els mateixos que allargaren el funcionament de les CN, malgrat que Espanya i sobretot la franja mediterrània és depenent de l’exterior en combustibles fòssils i urani, fins i tot en hidràulica, però en canvi som molt rics en energia solar.

 

Així doncs, considerant la creixent perillositat de la CN de Cofrents, la dels residus que genera i la seua immoral herència per a les generacions futures, valorant l’existència demostrada d’alternatives energètiques viables econòmicament i ecològica, atenent que la construcció d’un MTI allargaria encara més el funcionament de la CN, generant més residus radioactius i augmentant amb això la probabilitat d’accidents nuclears, proposem al Ple Municipal de la Corporació Local l’adopció dels següents, acords:

Primer.- Instar al govern de la Generalitat Valenciana i al govern central per deanar:

  1. El tancament i desmantellament de la Central Nuclear de Cofrents en març de 2.021, quan finalitza l’actual pròrroga de funcionament, elaborant i posant en funcionament des d’aquesta legislatura un Pla d’Eficiència, Estalvi i Energies Renovables que permeta la substitució gradual de les energies convencionals.
  2. Que no s’autoritze la construcció del Magatzem Temporal Individualitzat de residus radioactius dins els terrenys de la Central Nuclear de Cofrents per ser innecessari, ja que la Central disposa de capacitat d’emmagatzematge suficient fins la seua data de tancament, 2.021.
  3. Modificar urgentment el marc normatiu que ha paralitzat la implantació de les energies renovables per a permetre l’autoconsum amb balanç net, generalitzat arreu del món.
  4. Generalitzar l’ús de l’energia solar tèrmica de baixa i mitja temperatura per a ACS a nivell local, autonòmic i estatal.
  5. Reconduir l’energia eòlica amb criteris de respecte ambiental prioritzant emplaçaments en entorns industrials, municipals i altres de baix impacte ambiental.
  6. Elaborar una proposició de Llei d’incompatibilitat de càrrecs en òrgans decissoris per tal d’evitar que exmembres del Govern acaben treballant per a grans empreses elèctriques i dirigint la política energética del país.

 

Segon.- Informar dels acords d’aquesta moció al teixit associatiu als mitjans de comunicació públics de l’Ajuntament, així com a les institucions autonòmiques i estatals competents