“La Dama d’Elx és una de les peces artístiques més importants de la cultura ibèrica, que es va desenvolupar per tota la Mediterrània occidental entre els segles VI i II abans de l’era cristiana, i que va tindre en les actuals comarques del País Valencià un dels seus focus més importants. El bust esculpit va ser descobert a la finca L’Alcúdia, al terme municipal d’Elx, l’any 1897, i poc després va ser venut al Museu del Louvre de París, d’on no va eixir fins l’any 1941, quan fou traslladada, primer, al Museu del Prado de Madrid i, més tard, al Museu Arqueològic Nacional. Des d’aleshores, només ha estat dues vegades a la ciutat d’Elx: l’any 1965 i l’any 2006.
Al País Valencià hi ha una tradició consolidada d’estudis sobre la cultura ibèrica, tant a les universitats com a serveis d’arqueologia d’ajuntaments i diputacions, que ha permés un notable increment dels estudis i el coneixement sobre la civilització ibèrica a les nostres terres gràcies als treballs, entre d’altres, dels grans noms de l’arqueologia valenciana, com els de Domènec Fletcher Valls, Miquel Tarradell, Enric Llobregat o Carmen Aranegui.
Des del País Valencià s’ha reclamat en diverses ocasions que la Dama d’Elx fóra ubicada permanentment a la ciutat d’Elx, atenent a diverses consideracions: la legislació sobre patrimoni arqueològic, segons la qual les peces han de conservar-se a prop del lloc de la troballa (art. 42.2 i 45 de la Llei de Patrimoni Històric Espanyol); la necessitat de reformar en profunditat el model de funcionament del Museu Arqueològic Nacional, absolutament obsolet perquè ja no rep noves aportacions i, en tercer lloc, les oportunitats que trobaria l’economia, el turisme i el món cultural ilicità amb el trasllat de la Dama a Elx.
Existeixen fórmules que permetrien la ubicació permanent del bust a la capital del Baix Vinalopó sense que això generara cap conflicte competencial: el Museu Arqueològic, per exemple, com a ens estatal, pot tindre subseus en ciutats diferents a Madrid, però amb el simple trasllat de la peça no n’hi ha prou. La ubicació de la Dama a Elx podria ser un important revulsiu per als estudis sobre el món ibèric, tant des del punt de mira de la recerca com des de la perspectiva de la divulgació. Amb això, a més, s’avançaria de manera decidida cap a un model de política cultural estatal descentralitzada, més d’acord amb l’actual organització de l’estat que no el model centralitzat i antic que representa el Museu Arqueològic Nacional en la seua concepció actual.
En eixe sentit, l’any 2006, es va debatre a la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats la proposta del Bloc Nacionalista Valencià de crear a Elx un Centre d’Interpretació de la Cultura Ibèrica que seria el resultat d’un conveni entre les administracions estatal, autonòmica, provincial i local, així com les universitats i centres d’estudis de la comarca, on es podria instal·lar la Dama i des d’on es donaria suport a recerques i estudis sobre la cultura ibèrica. La proposta, però, va ser rebutjada pels vots dels grups parlamentaris socialista i popular.
A C O R D S
- L’ajuntament de Vila-real acorda demanar al Ministeri de Cultura que encarregue un informe jurídic i d’especialistes en arqueologia i museologia, per estudiar les possibilitats de traslladar a Elx la dama ibèrica i ubicar-la permanentment en la capital del Baix Vinalopó.
- L’ajuntament de Vila-real fa seua la proposta de creació d’un Centre d’Interpretació de la Cultura Ibèrica a la ciutat d’Elx, que siga el resultat d’un conveni entre les administracions públiques i les universitats valencianes, i que es convertisca en un lloc de referència internacional per a l’estudi del món ibèric. Seria en el marc d’aquest centre on s’ubicaria la Dama d’Elx, la qual cosa permetria que estiguera a l’abast dels especialistes en la matèria i, també, del públic en general.