L’Estat de Rondônia és una de les vint-i-set unitats federatives de la República del Brasil, situat a la regió nord amazònica, fa frontera a l’oest i el sud amb Bolívia. L’any 1981 Rondônia va obtindre la condició d’Estat federat, tenint com a capital la ciutat de Porto Velho, al marge dret del riu Madeira (principal afluent de l’Amazones) i amb 519.784 habitants . El seu territori és de 238.512 km2, deu vegades el tamany del País Valencià i la seua població, amb 1.787.279 habitants és menys de la meitat de la nostra. El clima és tropical i l’economia es basa en l’agricultura (café, cacau, arròs, mandioca, panís) i l’activitat extractiva (cautxú, fusta, minerals). La vegetació original és la selva tropical. Tot i això, moltes àrees han estat devastades per a la implantació de conreus i ramaderia.

El 27 de maig de 2017, el diari “El País” publicava l’article titulat “Una nueva matanza revela la barbarie por los conflictos agrarios en Brasil”. En l’article s’afirma que deu treballadors van morir després d’un enfrontament armat amb la policia a l’Amazònia; s’hi afegeix que en el transcurs d’aquell any ja s’hi havia produït 36 morts semblants. A continuació, l’article signat per María Martín fa èmfasi en l’etern problema dels conflictes per la terra al Brasil. Segons recull la informació “la violència en el camp per la disputa de les terres massacra desenes de treballadors rurals, any rere any”. “El país té una de les estructures agràries més concentrades del món, herència del sistema colonial. Prop de l’1% dels propietaris posseeix el 60% de les terres”. “Cada vegada més latifundistes busquen eixamplar la concentració de les propietats perquè la indústria agrícola i les corporacions multinacionals estan molt interessades en arrendar aqueixes terres, amb el vist-i-plau del Govern”. “La frontera amazònica, en els Estats de Matto Grosso,  Rondônia i Pará, és també la frontera agrícola del Brasil, on els latifundistes volen expandir-se i on més assassinats d’ocupants de terres abandonades camperols i indígenes estem veient. Si es resisteixen, són eliminats; lamenta Bernardo Mançano (professor de la Universitat de São Paulo)”.

“L’Informe Sobre la Violència de l’any 2016 de la “Comissió Pastoral de la Terra” (integrada per l’Església Catòlica) va revelar una mitjana de cinc assassinats al mes, amb 61 morts de descendents d’esclaus negres assentats en àrees rurals, indígenes i activistes dels moviments sense terra, un augment del 22% respecte al 2015. El mateix informe també denuncia que es van incrementar un 86% les amenaces de mort i en un 68% les temptatives d’assassinat. Des de 1985, els conflictes agraris han acabat amb la vida de 1834 brasilers i la majoria de matances han acabat impunes: només 31 persones han sigut detingudes per ordenar alguna d’aqueixes morts. Moltes vegades, tot i l’elevat nombre de morts, els incidents tenen escassa cobertura informativa, entre altres raons perquè es registren en llocs remots de difícil accés. I pel mateix motiu és habitual que els detalls mai s’aclarisquen per complet”.

El 8 de desembre de 2016 la Comissió Pastoral de la Terra de Brasil va fer públic un comunicat on s’expressava en els següents termes: “Manifestem el nostre rebuig a la violència cada vegada més brutal i corrent contra els defensors dels drets humans en Rondônia, i alhora, reclamem la solidaritat de totes les organitzacions nacionals i internacionals que respecten la vida i els drets humans”. “A més de l’alta incidència de casos, les investigacions policials i el tractament de la justícia han estat extremadament precàries i insuficients, fomentant la impunitat i un empitjorament de la situació. Fins i tot, el més aterridor a Rondônia és la participació àmplia dels agents públics en activitats paramilitars, que es produeixen de forma cada vegada més atrevida, amb armament pesant i a la llum del dia”. “A la regió amazònica, a la perifèria del país, sobretot a Rondônia, tractem sistemàticament amb un bany de sang que té poca repercussió en els mitjans nacionals, on les oligarquies rurals que han assumit el poder públic estatal no faran res per frenar aquesta tendència dels seus propis interessos”.

Alhora, l’Ajuntament de Vila-real ha mantingut una relació de gran cordialitat amb membres de la Policia Militar de l’Estat de Rondônia, els quals han estat convidats a diverses activitats formatives i congressuals, on mai ha eixit a la llum aquesta mena de fets, els quals configuren una problemàtica que, tal i com alguns mitjans de prestigi relaten, és vertaderament escandalosa. Cal afegir que aquesta realitat no devia d’estar tan amagada quan, ja al maig de 2012, d’acord amb el diari “Folha de São Paulo” (el segon diari de més tirada de tot el Brasil), diversos països presents al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides recomanaven l’eliminació de la Policia Militar al Brasil. En aquesta tesi destacava Dinamarca, que en demanava l’eliminació total per tal d’acabar amb les execucions extrajudicials. Espanya, pel seu costat, va demanar la implantació de programes de formació en drets humans, per tal que no es produïren més execucions extrajudicials.

Ens estranya, per tant, que aquesta realitat no formara part de l’agenda política i formativa de les diverses jornades que s’han desenvolupat en conjunt entre l’Estat de Rondônia i el municipi de Vila-real. Ens estranya també, perquè qualsevol persona mitjanament formada en política internacional, coneixerà l’horrible herència de dècades de formació de les policies llatinoamericanes en la denominada “Escola de les Amèriques” (formalment, Institut de l’Hemisferi Occidental per a la Cooperació en Seguretat); entitat creada per l’Exèrcit dels Estats Units l’any 1946 i que també és coneguda com a “l’Escola d’Assassins”, a causa de la gran quantitat d’exalumnes que han comés crims contra la humanitat, entre els quals destaquen Leopoldo Fortunato Galtieri, Omar Torrijos, Manuel Antonio Noriega, Manuel Contreras i Vladimiro Montesinos.

D’altra banda, l’Estat de Rondônia és responsable del lliurament de la Medalla al Mèrit “Governador Jorge Teixeira de Oliveira”, la qual és l’única distinció de la Secretaria de Seguretat, Defensa i Ciutadania (Sesdec) i va ser creada pel decret número 16.784, del 23 de maig de 2012. Es destina a distingir i llorejar, anualment, personalitats i institucions, civils i militars, que hagen prestat rellevants serveis a la seguretat pública de l’Estat de Rondônia.

Cal dir que el gener de 2017, l’Ajuntament de Vila-real, com a institució pròpia de tota  la ciutadania, va rebre de mans d’un representant de l’Estat de Rondônia la medalla adés esmentada, com a agraïment pels rellevants serveis que la nostra Administració municipal ha prestat a la seguretat pública d’aquell Estat amazònic.

Per tot allò exposat, proposem al Ple de l’Ajuntament de Vila-real que s’aproven els acords següents:

1.- L’Ajuntament de Vila-real, a tenor del que recullen els mitjans de comunicació, sol·licitarà per escrit al Poder Executiu de l’Estat brasiler de Rondônia informació sobre les violacions als drets humans que hagen pogut cometre agents de la Policia de Rondônia o grups paramilitars integrats per membres de la mateixa, al llarg de la darrera dècada, especialment en l’àmbit agrari i forestal.

2.- L’Ajuntament de Vila-real, una vegada haja rebut la informació sol·licitada, analitzarà si s’escau la devolució de la Medalla al Mèrit “Governador Jorge Teixeira de Oliveira” de l’Estat de Rondônia a l’emissor de la mateixa, que és el propi Estat de Rondônia; com a expressió de rebuig a una situació incompatible amb els nostres estàndards democràtics i la defensa dels drets humans.

3.- L’Ajuntament de Vila-real farà una profunda anàlisi política dels efectes que ha pogut produir el marc teòric en què es basa la metodologia de la “Mediació Policial” a Vila-real, per tal d’esbrinar si aquesta ha esdevingut un mètode que fa invisibles les males praxis dels cossos policials envers la població; tot derivant en un mecanisme que banalitza la violència policial i blanqueja l’historial de determinades unitats policials amb les que l’Ajuntament de Vila-real estableix contacte.

4.- La constatació d’aquest extrem per l’Ajuntament de Vila-real hauria de conduir a una reformulació de la metodologia de la “Mediació Policial”, tal i com l’està aplicant l’Ajuntament actualment, a fi que s’introduïsca, necessàriament, en el seu marc conceptual els processos mitjançant els quals la població siga capaç d’obtindre “mediació” davant els conflictes que puguen existir entre els propis cossos policials i aquesta mateixa població i no només en els casos de conflictes que tenen lloc entre particulars.

5.- L’Ajuntament de Vila-real trametrà una còpia d’aquesta moció a la Comissão Pastoral da Terra do Brasil (Comissió Pastoral de la Terra de Brasil) a la seua seu nacional:

Rua 19, nº 35, 1º andar, Edifício Dom Abel,

Centro – Goiânia, Goiás. CEP 74030-090 BRASIL

6.- Els acords anteriors s’executaran sempre i quan hi haja informes tècnics favorables que garantisquen la legalitat i la competència municipal.