La mal anomenada crisi econòmica de la passada dècada, ens va portar cap a una involució en els drets de les dones produint una major desigualtat, empobriment, feminització de la precarietat, retallada en drets socials i pèrdua de drets de ciutadania, fins i tot de drets ja consolidats.

 

A nivell internacional continuen produint-se situacions d’extrema vulnerabilitat relacionada amb les situacions de migració, tant per problemes econòmics com polítics o causats pels conflictes oberts.

 

Les retallades econòmiques van suposarun atac directe contra el procés d’igualtat entre dones i homes ja que la precarietat laboral, la cura de les persones en situació de dependència, etc. recauen de forma majoritària sobre les dones quan les institucions públiques no les cobreixen.

Islàndia és un referent en la lluita contra les desigualtats entre homes i dones, i en 2017 se situà com a l’Estat del món amb una menor escletxa de gènere segons dades del Fòrum Econòmic Mundial. S’ha convertit en el primer país en aprovar per llei (1,gener,2018) que les empreses amb 25 treballadors o més i els organismes públics, controlen i demostren que les seues treballadores i treballadors guanyen el mateix jornal pel mateix treball realitzat. Cal tindre present que segons dades d’organismes oficials les dones europees tenen una renda més d’un 20% inferior a la dels homes, que en realitat és com si les europees treballaren gratis des d’octubre fins a finals d’any.

A l’Estat Espanyol l’escletxa salarial se situa en un 30% i en un 34,4% al País Valencià segons CCOO, això vol dir, una mitjana de 6.107,76€ anuals menys per una treballadora valenciana que desenvolupa una feina d’igual valor que un home.

Malgrat la Llei estatal 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes de 2007, és evident que hi ha molta feina per fer.

El govern valencià dintre de les seues competències en polítiques de promoció de l’ocupació, ha implementat diverses mesures per la lluita contra la discriminació laboral de les dones. En tots els programes de foment de la contractació (AVALEM) s’aplica de forma transversal la discriminació positiva.

Han actualitzat i aprovat de nous els Pla d’igualtat de la Funció pública, Educació i Sanitat. I s’està impulsant l’increment progressiu dels permisos de cura per als homesper al foment de la coresponsabilitat. S’ha duplicat la xarxa Valenciana igualtat, incorporant agents i promotores. Una xarxa que va a continuar creixent.

 

Tot i aquests esforços que el Govern de la Generalitat Valenciana està fent per fer front a l’escletxa laboral i a la feminització de la pobresa, cal recordar que les competències en matèria laboral ara per ara són estatals, i és per això que des de Compromís, considerem molt necessària una llei com la islandesa per tal de pal·liar aquesta injustícia social i econòmica que afecta a totes les dones treballadores.

Cal treballar per trencar ‘els sostres de cristall’ (les discriminacions patides per les dones que provoquen de fet la impossibilitats de desenvolupar plenament les seues carreres professionals), però més important encara és la lluita contra «el terra enganxós». El 80% de les rendes de menys de 12.000€/any són dones i a més pateixen una pressió fiscal del 30%. La pobresa té rostre de dona, eixa és l’arrel de les desigualtats.

Cal  la implementació de les mesures que les Corts Valencianes, en resolució de la Comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI, del 5 de desembre de 2017, van instar al Govern de l’Estat.

Cal traslladar al Govern espanyol la nostra preocupació per la situació de discriminació que pateixen les dones, cal avaluar el desenvolupament i l’aplicació de la Llei 3/2007 del 22 de març per la igualtat efectiva de dones i homes, la seua eficàcia i la seua capacitat per tal de resoldre els problemes reals de desigualtat.

També som conscients que per a les transformacions socials és bàsic la desaparició prejudicis, dels estereotips, de la divisió sexual del treball i de la no coresponsabilitat en les cures. Per això és tan importat la coeducació, i encoratgem la Conselleria d’Educació a continuar desenvolupant-ne mesures en aquest sentit, i és per això que cal un canvi profund de la llei d’educació (Llei Orgànica 8/2013 per a la Millora de la Qualitat Educativa, LOMQE).  Així mateix treballar tant des de l’educació com des del desenvolupament de programes per l’ocupació, per evitar sectors feminitzats i sectors masculinitzat. Cal visibilitzar i reivindicar les cures com una responsabilitat de tota la societat.

L’any 2018 va ser «l’any de les dones». La Vaga del 8M va culminar un seguit de protestes i de lluites feministes enxarxades per tot el món i va obrir les portes a una nova onada feminista globalitzada. Enguany les entitats de tot el territori espanyol i els sindicats, ja estan ultimant la vaga de dones del 8 de març del 2019, una vaga completa: laboral, estudiantil de consum i de cures.

Per tot això, i perquè les administracions tenim la responsabilitat de promoure la igualtat entre dones i homes, els grups polítics sota-signants de l’Ajuntament de Vila-real proposem al ple els següent acords:

 

ACORDS

  • Facilitar espais per a les activitats programades per les associacions per la Vaga mundial de dones del dia 8 de març convocada a nivell mundial pel Moviment Feminista.
  • Com a Ajuntament ens comprometem i encoratgem la resta de les institucions a seguir treballant per la igualtat i en avançar en el desenvolupament de les polítiques per la igualtat i contra la violència masclista i de gènere. Manifestem la importància delPacte d’Estat contra la violència de gènere, i la urgència de la seua dotació pressupostària per garantir la seua aplicació. Manifestem la importància cívica i política del Pacte Valencià contra la violència de gènere i masclista.
  • Com a Ajuntament, ens adherim a l’acord al qual s’ha arribat a les Corts Valencianes el darrere 30 de gener, pel qual es reforça l’acord del Pacte Valencià contra la violència de gènere i masclista i per tant, ens comprometem també a continuar fent valdre les mesures del dit Pacte, a més mostrem el nostre rebuig a qualsevol tipus de posicionament polític que negue l’existència de la violència de gènere i masclista o que propugne la minoració de les mesures de protecció de les dones. Per tant, mostrem també el nostre rebuig a l’adopció de qualsevol tipus d’acord, explícit o implícit, amb formacions amb aquests plantejaments. Cal recordar que la violència contra les dones és un tema que ha sigut objecte d’un pacte d’Estat.
  • Demanar al Govern espanyol que inicie els tràmits per aprovar una llei d’equiparació efectiva salarial entre dones i homes.
  • Instar als partits polítics amb representació al Congrés i al Senat a presentar propostes i que agilitzen els processos per tal d’aprovar la llei.
  • Instar el Govern estatal a destinar recursos en inspecció del treball i seguretat social per a detectar i sancionar discriminacions directes i indirectes salarials per raó de sexe.
  • Demanar al Govern espanyol la ratificació del Conveni 186 de la OIT (Organització Internacional del Treball) per a la dignificació del treball a la llar i les cures.
  • Instar el Govern estatal a fer efectiu l’acord sobre els permisos per naixement i, a més, fer que siguen intransferibles i cent per cent remunerats, amb el calendari d’implementació respectiu.
  • Exigir al Govern estatal un finançament just per tal de portar a terme les polítiques d’igualtat així com les polítiques educatives i les socials. Ens calen unes polítiques amplies, no es tracta de resoldre situacions d’especial precarietat de caràcter assistencialista sinó de garantir els drets de ciutadania, i és urgent que desaparega la discriminació que patim en el finançament.
  • Donar trasllat dels presents acords a la Generalitat Valenciana, i en especial a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, als grups parlamentaris de les Corts valencianes, al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat del Govern d’Espanya i als diferents grups parlamentaris del Congrés i del Senat, així com que es publicite per les vies habituals i es comunique al teixit associatiu de la nostra població.