El Grup Municipal de Compromís ha presentat una moció en la qual sol·licita declarar Vila-real com a ciutat respectuosa amb les minories i condemnar els genocidis i els seus negacionismes. La portaveu, Maria Fajardo, assenyala que “a Vila-real, les tropes de la monarquia dels borbons van agredir en 1706 una societat civil indefensa, aniquilant 253 vila-realencs –segons s’ha documentat-, la qual cosa suposa una part important de la població d’aquell moment”, explica Fajardo. “Un any després, Felip V de Borbó va ordenar incendiar també Xàtiva, municipi en el qual també van haver-hi deportacions i moltes morts pel camí, un autèntic extermini, tal com s’afirma en textos de l’època i parlem d’un moment en el qual encara quedaven diversos segles perquè arribara el règim nazi a intentar eliminar a jueus, gitanos o dissidents polítics”, manifesta l’edila, qui remarca que “aquestes accions suposen un intent d’anihilació no sols físic, sinó també històric d’una població”. I és que, el genocidi és un crim del Dret internacional que l’Assemblea General de les Nacions Unides descriu com “la negació del dret a existir a tot un grup humà”.
El fundador del Genocide Watch, director del Projecte del Genocidi cambodjà i també president de la Campanya Internacional per a Acabar amb els Genocidis, Gregory H. Stanton, distingeix una desena de fases en el genocidi, les dues últimes del qual són l’extermini i la negació. “És, d’acord amb els criteris del seu treball, ja en l’última fase de l’extermini, on es troba el cas valencià”, apunta Fajardo.
“Als exterminis que van fer ací els borbons els van seguir molts més en el món: el dels jueus, el de Namíbia, el d’Srebrenica, el de Ruanda, el dels armenis o el del Tibet i tots han tingut els corresponents negacionismes per part dels seus genocides”, manifesta, “les institucions i els ciutadans i ciutadanes no podem permetre que cap societat s’instal·le en la postveritat ni en la bestialitat que representa l’odi manifest que ve del revisionisme històric o del negacionisme”.
Per aquest motiu, Compromís per Vila-real proposa que l’Ajuntament condemne el genocidi contra els armenis perpetrat entre 1915 i 1923 i que rebutge amb fermesa qualsevol negacionisme d’aquesta barbàrie històrica, així com qualsevol justificació o negació moderna dels genocidis anteriorment exposats.
Tanmateix, el Grup Municipal sol·licita que el consistori se solidaritze amb totes les minories religioses, ètniques o racials perseguides i assassinades en l’actualitat o històricament pel simple fet d’existir i que declare Vila-real ciutat plenament respectuosa amb qualsevol minoria, incloent-hi també els perseguits per raons de consciència o opinions polítiques. També s’inclou ací una condemna explícita cap a l’assassinat sistemàtic, tortures, persecució i destrucció de la cultura i llengua dels gitanos, en els fets coneguts com a Gran Batuda i perpetrats pel fill de qui va ordenar cremar Vila-real, Ferran VI, contra aquesta minoria.
D’altra banda, la moció exigeix que l’Ajuntament no col·labore ni subvencione a qui negue directa o indirectament algun dels genocidis esmentats o altres de similars característiques. “Ens comprometem així amb el compliment de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i la Declaració Universal dels Drets Humans consagrada per l’Assemblea General de les Nacions Unides”.
També es planteja fer arribar aquesta declaració al Govern perquè rebutge amb fermesa tots els genocidis i es faça una justa reparació pública per la persecució que el poble gitano va patir en mans dels borbons.