Els actuals períodes de prescripció provoquen que molts dels pedòfils acaben no pagant pels seus delictes
Des de Compromís per Vila-real sol·liciten que es revisen els límits de prescripció dels delictes de pederàstia, així com les condemnes. Tradicionalment, certes institucions, pel seu reconeixement social, han amagat els abusos i les violacions als menors sota el poder social de què immerescudament gaudeixen. El regidor Santi Cortells exposa els motius: «Els que han patit abusos solen tardar a processar els fets i a atrevir-se a fer el pas a denunciar. La Llei actual continua sent insuficient quant a la protecció dels drets dels menors, tot i les demandes d’organitzacions d’infància com “Infància Robada”, durant anys. Necessitem protegir les criatures contra una violència invisibilitzada de la qual quaasi no hi ha dades i que sol quedar impune, perquè rares vegades es denuncia i molt poques vegades té conseqüències, malgrat els efectes devastadors per als xiquets».
En referència a les conseqüències de què prescriguen aquests delictes, des de l’organització valencianista exposen que «sovint algunes institucions, amb un reconeixement social extens, utilitzen la seua posició per quedar impunes, tapar les seues vergonyes o directament riure’s de les seues víctimes amb l’excusa de la prescripció. Els abusos sexuals en la infantesa deixen una ferida permanent en les víctimes que fins i tot pot durar tota la vida».
Des de l’associació “Infància Robada”, mitjançant el seu portaveu Miguel Hurtado, exemplifiquen al seu web perquè és necessària aquesta mesura: «El meu abusador va morir fa un parell d’anys sense passar ni un sol dia a la presó. Molta gent no entén per què les víctimes tardem anys a denunciar. És senzill, l’abús sexual a menors sempre és un abús de poder. Els pedòfils saben com escollir víctimes vulnerables. Moltes vegades s’amaguen darrere d’una façana de persones respectables o bé busquen refugi en institucions amb prestigi on saben que seran protegits. Les víctimes tardem anys a recuperar-nos del dany causat, a sentir-nos prou forts per poder enfrontar-nos als nostres botxins. Aleshores, moltes vegades ja és tard i el delicte ha prescrit».
Finalment, la portaveu de Compromís per Vila-real Maria Fajardo argumenta que «no es pot permetre que els responsables d’infligir estes ferides isquen impunes amb l’excusa de la prescripció, ja que el fet que un xiquet no haja estat capaç de denunciar en el mateix moment de produir-se els fets no significa que no els patisca. La resolució i sanació de les ferides que provoquen estos fets és complexa i pot tardar anys, dècades o tota una vida en eixir a la llum. Cal que l’administració reconega i lluite contra estos delictes».