COMPROMÍS Vila-real s’ha unit a les protestes convocades arreu del país, amb motiu de l’abordatge i segrest que ha fet el Govern d’Israel de les persones integrants de la “Global Sumud Flotilla”, la qual navegava en missió humanitària per tal de trencar el bloqueig que pateix la població de Gaza, davall condicions de genocidi.
Des de COMPROMÍS Vila-real exigim l’alliberament de totes les persones que han sigut segrestades pel Govern d’Israel quan navegaven per aigües internacionals, especialment del nostre company JUAN BORDERA,
L’abordatge dels barcos s’ha dut a terme sense cap justificació legal, en contra del dret marítim internacional. Esta operació militar demostra una vegada més el menyspreu del govern d’Israel per les normes internacionals i la impunitat amb què actua el seu exèrcit, el mateix que està perpetrant un genocidi a Gaza.
Respecte a la situació de Juan Bordera, Compromís considera que com a representant electe del poble valencià, la seua detenció és un atac directe a la sobirania democràtica i a la veu de la societat civil valenciana que defensa la pau i la justícia.
D’altra banda, COMPROMÍS Vila-real ha presentat ja una moció al ple de l’Ajuntament de Vila-real per tal d’expressar el més ferm rebuig a la situació de genocidi que viu la població palestina a Gaza i intentar pal·liar-hi una situació tan calamitosa. No obstant això i, enmig d’aquest tràgic context i de l’evidència aclaparadora que estava desgranant-se durant el desenvolupament de l’Assemblea General de les Nacions Unides, la resta de grups municipals NO van considerar oportú admetre la urgència que requeria la moció que presentàvem, durant el ple del proppassat dia 25 de setembre.
Per tots aquests motius, compartim ací el text de la moció que hem presentat a l’Ajuntament, abans i tot del segrest de la “Global Sumud Flotilla”. Des de COMPROMÍS Vila-real esperem que pròximament s’òbriga una llum d’esperança certa per al poble de Palestina, però per a aconseguir-ho cal que fem pressió als nostres governs estatals i al conjunt d’institucions internacionals.
MOCIÓ PER A MANIFESTAR EL MÉS FERM REBUIG CONTRA L’AGRESSIÓ QUE PATEIX EL POBLE PALESTÍ, QUALIFICADA COM A “GENOCIDI” PER LA “COMISSIÓ INTERNACIONAL INDEPENDENT D’INVESTIGACIÓ SOBRE EL TERRITORI PALESTÍ OCUPAT”, CREADA PER L’ONU
La “Comissió Internacional Independent d’Investigació sobre el Territori Palestí Ocupat, inclosa Jerusalem Est, i Israel” és una missió d’investigació de les Nacions Unides votada el 27 de maig de 2021 pel Consell de Drets Humans de l’ONU, després de la crisi entre Israel i Palestina del 2021, per tal d’investigar possibles crims de guerra i altres abusos comesos a Israel i als territoris palestins ocupats.
Aquesta Comissió, integrada per la Sra. Navanethem Pillay (Sud-àfrica), com a presidenta, i pel Srs. Miloon Kothari (Índia) i Chris Sidoti (Austràlia), va rebre l’encàrrec d’elaborar un informe anual per al Consell de Drets Humans, a partir del juny de 2022. A diferència de les missions d’investigació anteriors, la investigació es va plantejar oberta per examinar “totes les causes subjacents de les tensions recurrents, la inestabilitat i la prolongació del conflicte, inclosa la discriminació i la repressió sistemàtiques basades en la identitat nacional, ètnica, racial o religiosa”.
Tot i l’encomiable tasca d’aquesta missió, la seua plantilla es va reduir de 24 a 18 persones després d’una campanya duta a terme entre els EUA i Israel per tal de reduir-ne el pressupost. El 17 de febrer de 2022, Israel va dir que no cooperaria amb la comissió, al·legant biaix. A finals de març, 68 senadors nord-americans van signar una carta adreçada al secretari d’Estat, Antony Blinken, demanant a l’Administració Biden que utilitzara la seua influència per tal d’anul·lar la investigació. El juny de 2023, els Estats Units i Israel es van unir a 25 països per a condemnar la naturalesa oberta de la investigació de l’ONU i “l’atenció desproporcionada que durant molt de temps es presta a Israel al Consell”.
El 2 de juny de 2023, la comissió va presentar un informe (A/HRC/53/CRP.1) acusant Israel de silenciar la veu de la societat civil palestina i les ONG, per la qual cosa la Comissió té la intenció d’investigar la violència dels colons israelians i la seua connexió amb l’annexió de Cisjordània: “Estem molt preocupats per l’augment de l’activitat violenta dels colons en els darrers mesos… Això s’està convertint en un mitjà pel qual s’assegura l’annexió més enllà de l’ocupació”.
El segon informe anual (A/78/198) de la Comissió a l’Assemblea General es va publicar el 5 de setembre de 2023 i afirma que “la Comissió conclou que les operacions d’aplicació de la llei cada vegada més militaritzades d’Israel i els repetits atacs d’Israel a Gaza tenen com a objectiu mantindre la seua ocupació il·legal de 56 anys”.
El 19 de juny de 2024, la Comissió va presentar el seu primer informe sobre la “guerra de Gaza” al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides en la seua 56a sessió ordinària. L’informe és la primera investigació exhaustiva de l’ONU sobre el conflicte i cobreix el període comprés entre el 7 d’octubre, data de l’atac sorpresa de Hamàs a territori israelià, i el 31 de desembre de 2023. En el seu informe (A/HRC/56/26), la Comissió va afirmar que tant Hamàs com Israel havien comès crims de guerra i que les accions d’Israel també constituïen crims contra la humanitat.
Molt més recentment, el proppassat dia 16 de setembre, la Comissió ha publicat un informe que conclou que “Israel ha comès genocidi contra els palestins a la Franja de Gaza” i alhora urgeix Israel a complir les seues obligacions legals en virtut del dret internacional per tal de posar fi a aquesta atrocitat i castigar els responsables. La Comissió ha basat les seues conclusions en indagacions exhaustives sobre el que va passar a Gaza des del 7 d’octubre del 2023 fins al 31 de juliol d’enguany.
“En matar, causar lesions greus a la integritat física o mental, sotmetre deliberadament a condicions de vida que hagen de portar la destrucció total o parcial dels palestins, i imposar mesures destinades a impedir la natalitat, les autoritats i les forces israelianes han comés quatre dels cinc actes genocides definits a la Convenció 1948”, apunten els experts de la Comissió.
“És evident que hi ha la intenció de destruir els palestins de Gaza mitjançant actes que compleixen els criteris establerts a la Convenció sobre el Genocidi”, afirma la presidenta de la Comissió, Navi Pillay. L’exalta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans ha recordat que, a més, “és important assenyalar que els esdeveniments a Gaza des del 7 d’octubre del 2023 no s’han produït de forma aïllada. Van ser precedits per dècades d’ocupació il·legal i repressió sota una ideologia que exigia l’expulsió de la població palestina de les seues terres i el seu reemplaçament”.
D’altra banda, el comissari australià, Chris Sidoti, ha dit que “les morts no són accidents, no són danys col·laterals. Són el resultat d’una estratègia militar de bombardeigs intensius i de terra cremada en relació a la infraestructura de Gaza i a la població de Gaza”. D’acord amb els serveis de premsa de les Nacions Unides aquesta destrucció afecta “residències, cases, hospitals, universitats, escoles, museus, esglésies, mesquites, llocs arqueològics, carreteres, instal·lacions agrícoles, indústria pesquera…” Chris Sidoti hi afegeix que “el nostre informe ha dibuixat la imatge completa durant dos anys de la destrucció. I la destrucció és tal, unida a la política de provocar la fam, que les condicions per a la vida són insostenibles”.
Alhora, els serveis de premsa de les Nacions Unides notifiquen que aquest informe sosté que les declaracions explícites de les autoritats civils i militars israelianes i el patró de conducta de les forces de seguretat israelianes indiquen que els actes genocides s’executen amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, els palestins de la Franja de Gaza com a grup.
D’aquesta manera, per establir els actes genocides, la Comissió va examinar les operacions militars d’Israel a Gaza, les quals inclouen la matança i les lesions greus patides per un nombre sense precedents de palestins; la imposició d’un setge total amb el bloqueig de l’ajuda humanitària que ha provocat fam; la destrucció sistemàtica dels sistemes sanitari i educatiu a Gaza; els actes sistemàtics de violència sexual i de gènere; els atacs directes contra les criatures; els atacs sistemàtics i generalitzats contra llocs religiosos i culturals; i l’incompliment de les ordres del Tribunal Internacional de Justícia.
Navi Pillay va emfatitzar que la responsabilitat de les atrocitats “recau en les més altes esferes de les autoritats israelianes, que han orquestrat una campanya genocida durant quasi dos anys amb la intenció específica de destruir el grup palestí a Gaza”. L’informe destaca que Israel no ha evitat ni castigat el genocidi en no investigar els crims israelians ni processar els responsables.
La Comissió, pel que fa a la comunitat internacional, ha precisat que tots els Estats tenen l’obligació legal d’utilitzar tots els mitjans al seu abast per aturar el genocidi a Gaza.
Per això mateix, la Comissió exhorta a aturar la transferència a Israel d’armes i equip militar; a garantir que les persones i empreses als seus territoris i la seua jurisdicció no participen en la comissió de genocidi ni en la incitació a cometre’l; i a prendre mesures per a la rendició de comptes mitjançant investigacions i procediments legals contra persones o empreses involucrades directament o indirectament en el genocidi.
“La comunitat internacional no pot romandre en silenci davant la campanya genocida llançada per Israel contra el poble palestí a Gaza. Quan sorgeixen senyals i proves clares de genocidi, la manca d’acció per aturar-lo equival a complicitat”, puntualitza Pillay.
Alhora, des de COMPROMÍS volem remarcar que, d’acord amb la “Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat” i, concretament, a la llum de l’article 131 del Codi Penal, a l’Estat Espanyol, el delicte de genocidi és imprescriptible.
PER AIXÒ, DEMANEM QUE ELS GRUPS POLÍTICS PRESENTS AL PLE MUNICIPAL TINGUEN PRESENT AQUESTS RAONAMENTS:
Pels motius adés exposats i donada la gravetat de la situació que està vivint el poble palestí a Gaza, tot considerant que els fets que hi estan succeint poden degenerar molt ràpidament en una situació completament irreversible, proposem al Ple Municipal de Vila-real l’adopció dels següents acords:
1.- L’Ajuntament de Vila-real, com a municipi compromés amb la defensa dels Drets Humans, manifesta el seu més ferm rebuig a les agressions que està cometent l’Estat d’Israel contra la població palestina i concretament a Gaza, qualificades com a “genocidi” per la “Comissió Internacional Independent d’Investigació sobre el Territori Palestí Ocupat” de l’ONU.
2.- L’Ajuntament de Vila-real exhorta el Govern de l’Estat a trobar mecanismes adequats, en el marc del sistema de les Nacions Unides, que conduïsquen a un “alto el foc” immediat al territori de Gaza, per tal de trobar una entesa que propicie una pau definitiva a Palestina.
3.- L’Ajuntament de Vila-real, donada l’extrema gravetat de la situació humanitària actual a Gaza, farà una aportació no inferior a mil euros a l’entitat de l’ONU que està treballant directament amb la població d’aquell territori (UNRWA), a fi que les víctimes puguen rebre el suport material, però essencialment moral, del poble de Vila-real.
4.- L’Ajuntament de Vila-real instarà el Consell de la Generalitat a què mantinga i incremente substancialment la subvenció que fins al moment li ha estat atorgant a l’UNRWA, atenent l’excepcional gravetat de les circumstàncies actuals.
5.- L’Ajuntament de Vila-real expressarà la seua solidaritat amb el poble de Palestina, en aquest moment tan dolorós, anomenant “Palestina Lliure” un espai públic municipal que actualment no dispose de denominació concreta, com ara el recinte que és conegut popularment com la “placeta del Mercat”.
6.- L’Ajuntament de Vila-real comunicarà els presents acords als grups polítics del Parlament Europeu, Congrés, Senat i les Corts Valencianes, a la UNRWA, a l’Oficina de la relatora especial de l’ONU sobre els territoris palestins ocupats, al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, a l’Ambaixada de l’Estat de Palestina a Espanya i a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.