Moltes són les imatges tristes i desoladores que dia rere dia observem a través dels nostres televisors.
El que està passant a Síria és una tragèdia humana, el que està passant a Europa, una vergonya.
Milers de refugiats abandonen tot el que tenen per fugir d’una guerra, per poder donar una alternativa als seus fills, per buscar aquella protecció que totes, absolutament totes les nacions, hem buscat en algun moment.
Veure eixes imatges ens recorda les imatges que hem vist mil i una voltes a les nostres pantalles, veient pel·lícules, o a la nostra imaginació, mentre llegíem llibres. Homes, dones, nens i nenes, amb una maleta fugint de les seves cases, els seus pobles, o inclús el seu País, només per buscar un futur sense bombes o per evitar que els maten simplement per pensar diferent, evitar les violacions a dones, nenes i nens…
Ens recorda quan els Republicans Espanyols van abandonar Espanya el 1939, o els grans èxodes de Jueus en l’Alemanya de principis dels anys 40.
Però també ens fa pensar en l’any 1991. El principi d’una guerra, que va durar 8 anys, ací al costat. Moltes famílies de Vila-real van acollir a les seves cases, a iugoslaus, que venien en una mà davant i una mà darrere fugint de la barbàrie de la guerra. En aquell moment, Vila-real va ser solidaria, estem segurs que tots tenim amics que van vindre aquells dies. Gent, que avui en dia treballa a aquest poble. Fills que se senten tan valencians com els que més, en definitiva, gent sense la qual Vila-real no seria el que era (i estem segurs que en aquest moment tot el món té al cap a algun refugiat imprescindible en la vostra història personal)
En aquell moment nosaltres, els membres de Joves-PV Compromís per Vila-real, érem xiquets, o inclús molts, no hi havien nascut, però no arribem a comprendre que fa diferent aquella situació a aquesta. Perquè no podem ajudar a tota eixa gent que està fugint d’una mort segura. Tant ens costaria?
A quanta gent que ho ha perdut absolutament tot podríem ajudar? Només en què cada població europea acollira una o dues famílies de refugiats la història, seria diferent.
Nosaltres com a jovent del Bloc i Compromís, volem i exigim a Europa i a qui calga, que obliguen les barreres i es repartisquen els refugiats entre cada una de les poblacions europees.
Perquè les persones som més importants que les bales i les fronteres.
Joves PV-Compromís per Vila-real