El passat 16 de setembre, alguns membres de l’actual Govern de la Generalitat es desplaçaven a Madrid per a proposar el canvi de l’actual Estatut d’autonomia del País Valencià. Un estatut que defenga els interessos dels valencians i valencianes, que reclame un finançament just, que evite que paguem com a rics, mentre som una de les comunitats autònomes més empobrides; en fi, per deixar de ser el Levante Español i ser la costa valenciana, amb identitat pròpia.
Us recordeu quan Catalunya volia canviar el seu estatut? La que es va armar… setmanes i setmanes desglossant l’actualitat catalana, detractors i gent a favor del canvi fent debats; doncs bé, algú ha vist algun debat sobre l’Estatut valencià? Es veu que nosaltres no som suficientment importants perquè les televisions nacionals parlen de nosaltres.
I es veu també que no som suficientment importants perquè els diputats al Parlament vinguen a escoltar-nos. Allí estava Fran Ferri, el síndic de Compromís a les Corts Valencianes, defensant el nou estatut d’autonomia. La veritat és que se sentia molt bé, no tan sols perquè sap parlar i té un bon discurs, o perquè el que deia eren veritats com a punys, sinó perquè quan parles contra una tribuna pràcticament buida, on no arriba a 60 persones (de 350) que ocupen els seus escons… doncs se sent de luxe. I mira que per allí dalt van passar tots, no només Compromís, van parlar Manolo Mata (PSOE) i Jorge Bellver (PP), però res, als seus companys de partit, escoltar-los es veu que no els feia goig…
I nosaltres, com a valencians i valencianes, ens preguntem… tan poc importem els valencians, que no ens mereixem ni ser escoltats?
La veritat és que ens vam arribar fins i tot a preocupar… no estava Pedro Sánchez, no estava Mariano Rajoy (estava al bar Manolo de canyes, com es pot veure al seu Twitter); bé, de fet, no hi havia ningú del PP i pràcticament ningú del PSOE… i vam arribar a pensar… Tejero ha tornat i ja tenim València en falles… però no, es veu que simplement tots eixos diputats, els ministres inclusivament, president del Govern, cap de l’oposició… tenien coses millors a fer que escoltar els valencians i valencianes…
La notícia del dia va ser la camiseta del diputat d’Amaiur per Navarra. Un pecat intolerable aparéixer amb l’estelada catalana plasmada a la roba i, clar, parlar d’això no va deixar espai per a res més. Als mitjans de comunicació, el que diguem nosaltres, els valencians i valencianes, els dóna prou igual. Mentre els posem cubates fresquets a l’estiu i els deixem les nostres platges per a disfrutar (això sí, quan vinguen, que estiga tot perfecte), la resta de l’any podem morir en la més absoluta misèria… els donaria igual…
I ara jo em pregunte… tan poc importem a la resta de l’Estat que ni tan sols els representants polítics vénen a escoltar les nostres reivindicacions? Els valencians i valencianes som un poble esclau, treballem a canvi de 4 molles, i encara volen que ens posem en postura genuflexa i donem les gràcies. Doncs bé, nosaltres ja ens hem cansat, Compromís ja s’ha cansat, valencians i valencianes, no oblideu el pròxim 20 de desembre qui defensa els vostres interessos i qui no, perquè, si no, sempre estarem igual, sotmesos davant d’un govern centralista que l’única cosa que espera del nostre País Valencià és que li ofrene noves glòries a Espanya.
