Ja han començat les obres del tercer carril i, gràcies a aquestes, els maldecaps. Vila-real, amb 52.000 habitants, té una gran quantitat d’estudiants que van amb tren a la universitat, bé siga a l’UJI o a qualsevol de les de València.

Fins fa uns mesos, la freqüència d’aquests trens entre setmana era de 2-3 trens per hora (depenent de si eren hores punta o normals), de manera que els estudiants havien d’esperar un màxim de 30 minuts per agafar el tren següent. A més a més, hi havia una gran quantitat de CIVIS (trens que només paren a les estacions grans, com Vila-real) i que convertien el trajecte en un viatge de 45 minuts. Ara ja no, ara tenim un tren per hora (excepte a les hores punta, que en tenim dos) i tan sols un parell de CIVIS, ja que òbviament, amb només un tren, han de fer totes les parades per a no deixar sense servei tota una població.
Segons la informació del web, la fi de les obres i el retorn de la freqüència normal és el 14 de desembre, però telefònicament diuen que no saben si acabaran al desembre o al gener.

Tot això sumat a l’augment del preu del bitllet del mes de febrer. Anar i tornar a Castelló val 3,60 euros, i anar i tornar a València: 11,60. Se poden comprar abono-tren de 10 viatges que abaraten el cost, sent a Castelló 12 euros i a València 38.65. Ser estudiant de l’UJI i anar i tornar amb tren val 427.2 euros a l’any; estudiar a València, 1.375,94 euros, però si eres alumne d’alguna Universitat de València i et quedes allí a dormir, poder tornar cada cap de setmana a casa et costa a l’any 301.6 (al que s’ha de sumar el lloguer allí, la manutenció…) uns preus que conjuntament a les taxes universitàries, altres autobusos i altres despeses (fotocòpies, llibres, material escolar…) fan inassumible per a molts i moltes estudiants de Vila-real poder estudiar.

Si mirem els trens de mitja distància, també han disminuït la freqüència, però almenys aquests han abaixat el preu i l’han deixat al mateix preu que el de rodalia, en els casos que van de València a Castelló i que fan parada a la nostra ciutat.

Però si anem als trens de llarga distància, tornem a trobar-nos amb el mateix. Preus hiperelevats i una freqüència ínfima per a les Comarques del Nord. Per anar a Madrid des de Castelló només hi ha tres opcions i les tres opcions durant el matí, i les tres amb transbord. Devem ser una de les poques comarques estatals que no tenen tren directe a Madrid. Per a venir de Madrid a Castelló sí que hi ha més trens, en concret un més, a les 17.40 h. Si es va a Madrid per motius de feina o treball, el més segur és que et toque fer nit allí, o has de tornar a València (ja que tornar a Castelló es pràcticament impossibles en viatges d’un dia) i d’allí agafar un rodalia (del qual ja hem explicat abans la freqüència i el preu) per a arribar a casa.

El transport públic és un bé que s’ha de protegir i no només per les butxaques de la gent, sinó també pel medi ambient. S’han d’impulsar tarifes i freqüències que ajuden la gent a deixar aparcat el cotxe, el problema que tenim els vila-realencs i vila-realenques és que ens ho posen molt difícil.

Volem aprofitar l’ocasió per a seguir reclamant eixe pas soterrani tan indispensable per a la nostra ciutat. Que farem quan el tercer carril ja estiga en funcionament? L’actual plataforma que té la nostra ciutat no tan sols es completament inaccessible, sinó que es perillosa.

ACORDS

1. Demanar a ADIF que allibere ample de banda i a RENFE que augmente la freqüència de trens.

2. Instar a RENFE que abaixe els preus del rodalia, ja que són del tot inassumibles, i que pose preus especials per als estudiants.

3. Instar a ADIF que faja el pas soterrani a l’estació de Vila-real.
Vila-real, 16 de setembre de 2015