El passat mes de setembre s’aprovava en el Parlament Europeu les negociacions que mantenen de manera secreta Europa i Estats Units per a la firma de l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) amb l’únic vot en contra del grup Verds-ALE. Durant anys, s’ha estat negociant en secret, en una sala tancada a Brussel•les on, fins i tot, els parlamentaris que ho estaven negociant havien de demanar entrada, i on estava completament prohibit fer fotocòpies, o fins i tot, prendre notes, del que allí es llegia. Tots els ciutadans tenim dret de saber que s’està negociant en el nostre nom, per a això aportem diferents europarlamentaris, perquè se’ns informe.
A pesar que és un acord de comerç i inversió, l’acord va molt més enllà, afectarà la salut, el medi ambient, i sobretot, la democràcia i la justícia.
Els drets humans són espoliats amb aquests tractats que EUA està firmant arreu del món, com el CETA, el TISA o el gran TPP (que es va firmar fa poc de temps).
Anem al cas, si es firma el TTIP, veurem com les grans explotacions agropecuàries arruïnen els llauradors, ramaders i ramaderies… Ací a Europa existeixen moltes normes per al control de pesticides, de transgènics i de l’alimentació hormonal de les nostres ramaderies, cosa que als Estats Units ni está ni se le espera. Que es firmara aquest tractat podria dur a la ruïna molts llauradors de la nostra terra. A més a més, volem poder fer genèrics sobre marques registrades, m’explique, el formatge de Catí podria dir-se així, a pesar que es fera a Chicago… perquè ens entenguem, les denominacions d’origen passarien a ser paper mullat.
Les mesures mediambientals serien poc més que un conte per a nens, a Europa abans d’utilitzar un material per a fer un producte has de demostrar que el material no danya profundament el medi ambient, que no és tòxic… Per contra, als Estats Units pots utilitzar el material que vulgues per a fer el que vulgues, fins que es demostre que realment això és perjudicial per a alguna cosa. La diferència és clara, a Europa hi ha 1200 substàncies prohibides en cosmètics, als Estats Units 12.
A més a més, volem que la sanitat, educació i serveis d’aigua públics queden oberts a les grans empreses, això vol dir sí o sí, privatitzar els serveis públics. A pesar que la Comissió Europea defensa que això no serà així, i que els serveis públics estan garantits, el ministre de Comerç d’Anglaterra, Lord Livingston, va admetre que aquest tema encara és motiu de discussió en les taules de negociació.
A més a més, ens preocupa la inclusió d’un mecanisme de solució de controvèrsies inversora Estat que permetria als inversors estrangers eludir els tribunals i presentar directament les seues queixes als tribunals internacionals d’arbitratge. Així, si un tribunal d’arbitratge conclou que les polítiques decidides democràticament podrien reduir els guanys projectats d’un inversor, aquest mecanisme podria obligar a un govern a pagar milers de milions en danys i perjudicis. Això limitaria la llibertat democràtica per a legislar sobre assumptes ambientals, de salut i finances, entre altres.
A més a més, els estats abans de legislar algun dels temes signats en el tractat un organisme bilateral dels governs dels EUA i UE i de representants d’empreses podran analitzar prèviament els possibles impactes d’aquesta legislació en els seus propis negocis.
Cal recordar que els EUA només tenen ratificades 2 de les 8 normes fonamentals del treball de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Els drets laborals quedarien pràcticament renegats a l’oblit.
I amb l’aplicació del reconeixement mutu, les empreses transnacionals podrien utilitzar les seues empreses subsidiàries en l’altre continent per aprofitar els avantatges de les diferències de legislació.
Ja que la protecció de l’excepció cultural ha fet que la indústria audiovisual siga un pilar de la identitat europea. No obstant això, el fet que no s’incloga l’excepció cultural en els esborranys TTIP, podria perjudicar seriosament la indústria del cinema i la cultura en general.
Per tot això, es proposa al Ple l’adopció dels acords següents:

ACORDS

1. Instar el Govern central de l’Estat a què mostre formalment davant de la Comissió Europea el seu rebuig a l’actual text de proposta d’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió entre la Unió Europea i els Estats Units, així com del TISA (Acord Multilateral per a la liberalització i privatització dels serveis públics) i la no ratificació del CETA (acord de lliure comerç entre Canada i la UE)

2. Declarar Vila-real «Municipi contrari al TTIP» pel que fa als efectes de l’esmentat tractat en l’àmbit local.

3. Traslladar aquests acords al Ministeri d’Afers Exteriors, a la Comissió Europea, així com als grups parlamentaris del Parlament Europeu, del Congrés i el Senat de l’Estat espanyol.

Pasqual Batalla Llorens

16-10-2015