Els llocs de treball oferits per les administracions locals valencianes han caigut en l’últim lustre un 87% com a conseqüència de les limitacions a l’ocupació pública imposades pel RDL 20/2012 i les successives lleis de pressupostos generals de l’Estat.
Aquest plantejament polític només ha aconseguit reduir la qualitat i els serveis a la ciutadania, generant precarietat, cosa que fa necessària una crida perquè el Govern d’Espanya promoga un canvi urgent en la legislació que permeta cobrir vacants, reduir interinitats i garantir la prestació de serveis de qualitat.
Organitzacions polítiques, sindicals i professionals del sector públic han denunciat que des del començament oficial de la crisi econòmica actual, les causes de la qual tenen el seu origen en decisions polítiques contràries a la intervenció pública per a corregir el model productiu, un dels elements afectats ha sigut l’ocupació pública, que al País Valencià ha significat una reducció de 1.000 ocupacions de mitjana per any.
En les administracions locals del País Valencià, les restriccions polítiques a l’ocupació, i en concret a l’ocupació pública de caràcter permanent (personal laboral indefinit o funcionaris de carrera) tenen conseqüències nefastes.
A partir de les dades brutes d’oferta pública d’ocupació entre els anys 2008 i 2013 es poden plantejar algunes conclusions al voltant d’aquesta qüestió.
De l’anàlisi de les dades brutes del període de referència es desprén amb caràcter general que fins a 2009 es manté un impuls inercial de l’ocupació pública oferida. A partir d’aquest moment el descens és sistemàtic i cau brutalment l’oferta d’ocupació.

La caiguda de 2010 coincideix amb la primera reducció en el marc de la llei dels PGE de la taxa de reposició d’efectius, restricció a la incorporació de personal que s’ha mantingut i fins i tot endurit fins a l’actualitat.
Dins d’aquesta política de restriccions s’ha de ressaltar l’ínfim percentatge de persones amb discapacitat que han pogut accedir a l’ocupació pública en aquest període, ja que mentre l’article 59 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, indica que “en les ofertes d’ocupació pública es reservarà un contingent no inferior al set per cent de les vacants per a ser cobertes entre persones amb discapacitat”, de les 3.602 places de l’oferta pública acumulada en el període de referència solament 41 (el 0,88%) s’han reservat al torn restringit de persones amb discapacitat. Xifra molt allunyada de la previsió de l’EBEP.
L’Administració local no té capacitat legislativa i la seua autonomia (encara que predicada constitucionalment) és realment menor que la de la resta de nivells administratius bàsics. Això es tradueix en la pràctica que els controls coercitius que pateix, via supervisió de la delegació del Govern, incideixen més en les restriccions normatives a l’ocupació pública que en la resta d’administracions territorials.
El nivell de convocatòries descendeix al llarg del període de referència en tots els territoris i en tots els tipus de convocatòria, el nombre de convocatòries l’any 2016 és molt inferior en tots els ítems que l’any 2008.
En definitiva, el nivell d’ocupació pública estable en l’Administració local valenciana cau dràsticament sense reposar suficientment els efectius necessaris per a garantir la prestació dels serveis mitjançant ocupació de qualitat i amb independència i professionalitat acreditada a través de procediments de pública concurrència i mecanismes selectius adequats. L’augment de la temporalitat (amb una mitjana de 120 convocatòries per any de treball temporal, unes 40 de començament d’any 2014 ençà), la privatització de serveis o la seua disminució són les conseqüències, no excloents entre si, d’aquest procés de destrucció d’ocupació pública estable.
Actualment, sols es poden cobrir el 100% de llocs per jubilació en matèries com seguretat i docència, i el 50% de les persones fixes donades de baixa l’any anterior. Per exemple si es jubilen 3 persones fixes, a l’any següent només ix una plaça. Mai són acumulables d’any a any. Per tant, la resta de serveis públics queden en una situació de pèrdua d’efectius que escala de forma exponencial.

La Llei d’estabilitat pressupostària i limitació de despesa, així com no poder augmentar les plantilles, també suposa un greu entrebanc a l’hora de poder remunicipalitzar serveis públics com neteja viària, edificis, recollida fem, entre altres.
És per això que el Grup Municipal de Compromís per Vila-real proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents

ACORDS
ÚNIC. Instar al Govern de l’Estat i al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques perquè procedisca a modificar la política de restricció a l’ocupació pública estable i de qualitat que els serveis a la ciutadania demana, i elimine la taxa de reposició d’efectius que està llastrant i precaritzant la funció pública.