Els treballadors autònoms i les PIMES són el gran motor de la societat, no només s’autoocupen, sinó que a més a més, generen llocs de treball. Per això són els grans propulsors de l’economia, tant en l’àmbit local com en l’àmbit estatal.
Aquest valor que constitueixen els autònoms és, en definitiva, indispensable en una societat i, per això, en molts països europeus se’ls ajuda, no com ací, que els castiguem.
Cada autònom paga des del dia 1 del mes en què comença a treballar la seua quota d’autònom, més el 20% del que guanya, en concepte d’IRPF. Per a una persona que comença una empresa nova (en la qual ha hagut de fer, de ben segur, una forta inversió) és molt difícil arribar a poder pagar-ho, juntament amb les despeses de material, llum, lloguer…
Ara tenim una tarifa plana bonificada de 50 euros els 6 primers mesos i, després, augmenta progressivament fins a la quota de la base mínima.
La base mínima a dia d’avui (al gener torna a pujar un 1%) és de 884,40 euros, és a dir, la quota d’autònom és de 264,44 euros. Un treballador autònom que ha de pagar un lloguer, més la llum, més el telèfon i internet i la quota d’autònom necessita aproximadament facturar 1.100 euros mensuals per a cobrir les despeses, sense comptar els costos que puga tenir de comprar material. A partir d’ací comença a guanyar per a poder menjar, però clar, si després de tenir totes les factures pagades, té beneficis (el que es podria comptar com a sou), ha de pagar el 20% d’aquests beneficis. Imagineu-vos, la quantitat de facturació que ha de fer per a poder tenir aquesta base mínima de 884,40 euros de sou!
A més a més, les prestacions que l’Estat dóna als autònoms són nul•les. Si estàs de baixa per malaltia, a partir del dia 4 (no abans) comencen a pagar el 60% de la teua base de cotització i a partir del dia 21 el 75%, però has de seguir pagant els teus autònoms, hauràs de contractar a algú perquè et substituesca, amb els costos de Seguretat Social i sou de l’empleat (no es pot tenir un negoci tancat durant tant de temps), i òbviament la resta de despeses fixes es queden. Això què vol dir? No només que un autònom si està malalt no menja, sinó que li costa diners.
Si ens fixem en la jubilació, es donen molts casos on, l’amo de l’empresa es jubila, i la pensió que li queda és més baixa que la dels seus treballadors. Una persona que du tota la vida pagant 264 euros més el 20% dels beneficis, taxa fixa d’IRPF, (molt més del que li paguen aquests mateixos autònoms als seus empleats perquè cotitzen), quan arriba l’hora de jubilar-se se li queda una pensió mínima, quan als seus treballadors se’ls queda molt més alta.
Per no parlar de l’atur, si bé és veritat que han posat més facilitats aquest any, només el 47% de les sol•licituds d’atur dels autònoms han estat aprovades (abans era el 17%), aquestes segueixen sent insuficients. A més a més, només tens màxim 12 mesos d’atur (si has estat com a autònom 48 mesos o més), és a dir, una persona que du 30 anys pagant-se la seua quota d’autònom, només podria cobrar durant un any, i una altra volta sobre la base mínima de cotització, i no sobre el que realment ha pagat (com ja hem explicat el 20% dels beneficis s’han de pagar també).
A part de tots aquests problemes hauríem de sumar la dificultat que tenen els autònoms per accedir al finançament, tant en la banca privada com als crèdits ICO, l’alta morositat que pateixen, ja que a pesar que està estipulat 90 dies, la majoria de voltes tant amb administracions públiques com privades, aquests dies es veuen més que augmentats. Per no parlar de la quantitat de tràmits burocràtics que s’exigeixen.
En definitiva, totes les mesures que s’han emprat per fomentar l’afiliació de nous autònoms resulten poc efectives i porten molta gent a la ruïna (un autònom respon amb els seus béns els deutes de l’empresa).
Cal abaixar la quota, o fer-la més justa, pagant només el tant per cent que es considere just sobre els beneficis, és imprescindible millorar les ajudes per baixa temporal, i urgent solucionar el problema de la jubilació.
Es indispensable prendre mesures per igualar les condicions dels autònoms amb la dels treballadors per conter alié.

ACORDS

1. Sol•licitar al Govern Central i al Ministeri d’economia millores reals, a les quotes dels autònoms i autònomes.
2. Demanar al Govern central que escolte les propostes que l’OPA, UPTA i l’ATA, com a grans associacions de treballadors autònoms, i els col•legis professionals, perquè puguen donar per a millorar la qualitat de vida dels autónoms.
3. Activar els mecanismes necessaris per a millorar les condicions socials, laborals, econòmiques i fiscals dels autònoms i autònomes.

Pasqual Batalla i Llorens

Vila-real, 7 d’octubre de 2015