Com hem explicat sobradament, a Compromís no tenim cap problema amb el comerç internacional ni amb l’intraeuropeu. És més, som coneixedors dels beneficis de l’activitat comercial entre diferents pobles i nacions. L’intercanvi de productes i serveis estimula la innovació i l’adopció de mètodes productius més eficients. Així i tot, també sabem que el mercat no és un mecanisme neutre que regula les transaccions entre països, empreses i persones, sinó que és una estructura complexa on els participants més poderosos acaben tenint més poder i els membres més febles solen acabar dominats pels participants més forts.
Posem com a exemple la Unió Europea. Sovint és descrita com un mercat, però afortunadament és alguna cosa més que això. A part dels principis de lliure mercat per a béns, serveis i capitals, la Unió Europea afegeix la llibertat de moviment dels ciutadans i ciutadanes. A més, hi ha la consideració de drets socials que han de ser observats per tots els estats membres i alhora hi ha el Fons Social Europeu; el qual, deliberadament, serveix per a igualar els nivells de renda entre la ciutadania dels diferents estats, una cosa que el mercat per si sol no és capaç de fer.
Bé, fins i tot amb aqueixos mecanismes, l’Europa de l’euro i del lliure mercat ha estat incapaç d’evitar la fallida de països sencers com ara Grècia, o al seu moment Irlanda i Portugal; una situació que l’Estat espanyol va esquivar de manera molt justeta. Ara però, no van poder ser evitades les polítiques regressives en l’àmbit social que la Troika (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) ens van imposar. Les persones concretes han patit de manera directa els efectes d’aquestes polítiques. Recordeu el dia que a Grècia no eixien bitllets dels caixers o quan ací es van limitar les prestacions en la sanitat pública.
Així, hi ha uns territoris que acaben beneficiats i uns altres que acaben perdent. Però també podríem contemplar el fet que hi ha uns sectors de la població que són beneficiats i uns altres que resulten perjudicats. Lamentablement, hem assistit a la utilització vergonyosa del concepte Europa i del projecte europeu per a l’assoliment de finalitats inconfessables com ara l’eliminació dels drets socials de la ciutadania europea. No hauríem de consentir mai més que s’embrute d’aquesta manera el bon nom del projecte d’integració europea. Hem de desemascarar aquest doble llenguatge. I hem de dir clarament que “el mercat” necessita regles perquè no hi ha cap mà invisible que el dirigisca invariablement cap al bé comú.
Com és el procés d’aprovació d’un tractat com el CETA?
Hem d’anar a una paraula que segurament ens resultarà estranya a tots i totes: comitologia, és a dir, el procediment pel qual la legislació de la Unió Europea és modificada o ajustada a través de comités comitològics (literal) presidits per la Comissió Europea. Es qualifica de participació transversal, però crida l’atenció que els eurodiputats i les eurodiputades són exclosos d’aquests procediments, on sí que hi participen representants de la indústria i fins i tot de la societat civil, però no els i les representants de la ciutadania.
Aquesta forma de funcionar està derivant en un distanciament de la població cap a la Comissió Europea, perquè es veu a totes llums que la Comissió amaga informació al poble. I aquest distanciament, irreversiblement el que fa és deteriorar la imatge de les institucions europees. Malgrat tot, en les darreres eleccions al Parlament Europeu, més del 25% dels electors europeus van votar a partits xicotets, progressistes, no antieuropeus i democràtics. Alhora, també hi ha un increment del vot als partits antieuropeus, que s’alimenten de la deconstrucció d’Europa. El nostre deure és evitar aquest escenari de desestructuració continental: Per això ens oposem al CETA, perquè és fruit d’un procés tan obscur com alhora allunyat de la participació ciutadana i de la transparència que ha de regir el conjunt de la Unió Europea. Ens oposem perquè s’està duent a terme una negociació sobre un tractat que es diu comercial, però que en la pràctica va més enllà i es fa d’esquenes a la població.
Ens oposem al CETA perquè no promou el lliure comerç sinó que el seu objectiu últim és facilitar la privatització dels serveis públics i, en darrer terme, acabar amb el model social i democràtic europeu que va sorgir, amb tant d’esforç, de les cendres de la Segona Guerra Mundial.
Afirmem la nostra oposició al CETA perquè justament el dia 16 d’aquest mes de maig, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha expressat en una sentència que els estats membres han de ratificar un tractat comercial per tal de ser signat (com el cas del de Singapur), no només la Comissió.
Rebutgem el CETA perquè cada dia es coneixen noves dades sobre la influència massiva de les grans corporacions europees en l’elaboració de la legislació i, com no podria ser d’una altra manera, d’aquest tractat amb el Canadà. Així, el dia 17 de maig es van conéixer documents interns del lobby que agrupa les empreses europees del plàstic per tal d’aprovar una legislació europea que no tinga en compte els compostos que fan servir i que alhora afecten la nostra salut, com ara els disruptors endocrins.
Diem no al CETA perquè com diuen els autors més prestigiosos en l’anàlisi de l’evolució democràtica de les societats, com ara Noam Chomsky, de l’Institut Tecnològic de Massachusetts: “Les corporacions van rebre a principis del segle xx els drets de les persones, de fet, persones immortals i persones d’un immens poder… Essencialment s’estan establint importants tiranies privades”.
Afirmem el dret de les persones a viure en una societat democràtica i no en una altra de tipus corporatocràtica que ningú ha votat, triat ni ha posat en les institucions, però que dicta les normes que han de seguir les persones i que alhora acaba convertint-se en una tirania al servei de molts pocs.
Afirmem el nostre compromís amb una societat democràtica, oberta, lliure, que done opcions i oportunitats a cada persona de la nostra societat i incentive la seua lliure iniciativa, però no volem un futur on les persones humanes siguen esclaves d’unes altres persones, que de persona només tenen el nom, perquè no tenen cor, ni consciència: les corporacions.
Per tot açò, l’Ajuntament de Vila-real acorda:
1.- Declarar Vila-real ciutat contraria al CETA
2.- Sol·licitem al Consell de Ministres i al Congrés de Diputats que no ratifique aquest tractat econòmic, per totes les raons abans esmentades.