El reg per degoteig és un sistema de molt alta eficiència en què l’aigua es distribueix a poca pressió a través d’uns orificis practicats en tubs. Les canonades poden formar una extensa xarxa o bé distribuir-se com un sol regador de llarg recorregut. La moderna tecnologia de reg gota a gota va ser inventada a Israel per Simcha Blass i el seu fill Yeshayahu. El primer sistema experimental d’aquest tipus va ser establert el 1959 al quibuts de Hatzerim. Aquest mètode es va perfeccionar a Austràlia i Amèrica del Nord cap a finals de la dècada de 1960.

 

Els principals components de la instal·lació de degoteig són: canonades de distribució; vàlvules reguladores de la pressió; font d’aigua a pressió; filtres o sistemes de filtració; sistemes de fertirrigació o d’aplicació de plaguicides, fungicides i herbicides; la canonada principal i basses d’acumulació d’aigua.

 

Aquest mètode redueix el consum d’aigua a l’ordre d’uns pocs litres per hora per cada degoter i es pot utilitzar per a incorporar fertilitzants o altres agroquímics al conreu. Així i tot, fa més d’una dècada que hi ha una controvèrsia en relació a l’alteració als patrons d’evapotranspiració, recàrrega dels aqüífers i fins i tot del normal funcionament del cicle hidrològic i el règim de pluges com a conseqüència de l’alteració dels usos del sòl a l’àrea mediterrània.

 

No obstant això, una crítica directa i plenament fonamentada a l’actual sistema de reg per degoteig, tal com s’ha desenvolupat a les nostres comarques, és la incorporació sistematitzada de fertilitzants químics hidrosolubles que són distribuïts per la xarxa del reg gota a gota. Així, Compromís ha detectat algunes pràctiques de fertilització amb reg per degoteig que no tenen en compte la rigorosa normativa de producció ecològica ni les necessitats diferents de fertilitzants segons els diversos tipus i edats dels conreus.

 

Concretament, la diputada a les Corts de Compromís, Cristina Rodríguez, ha denunciat que la fertirrigació comunitària és incompatible amb molts conreus de l’agricultura convencional que tenen necessitat d’aportacions de fertilitzants diferents a les dels cítrics. Alhora, Cristina Rodríguez afegeix que aquesta fertirrigació està impedint el desenvolupament de l’agricultura ecològica, tant per als productors actuals, com per a les noves incorporacions, en parcel·les situades dins les zones que han estat transformades en regadius per degoteig.

 

Al nostre camp ja s’han incorporat diferents plantacions alternatives als cítrics, actualment en producció, com són els caquis, la magrana, les oliveres i l’ametler. I tanmateix, hi ha tota una sèrie de conreus subtropicals que estan introduint-se amb força, com ara el mango, l’alvocat, la xirimoia i la papaia. Tots aquests conreus alternatius als cítrics tenen unes necessitats específiques d’aportació de nutrients que l’actual sistema de fertirrigació no satisfà, justament perquè està dissenyat per als cítrics. Un cas paradigmàtic són els danys que produeix als magraners aquest reg per degoteig indiferenciat, tot fent que els seus fruits s’òbriguen i es facen malbé.

 

Per tant, es fa evident que cal elaborar, en col·laboració amb les comunitats de regants, unes directrius tècniques que faciliten la realització de torns de reg, tot disminuint els dies de fertirrigació, de tal manera que s’assegure que els dies amb aigua sense residus químics són suficients per al reg amb aigua neta. Per a Compromís és fonamental garantir la llibertat de conreu dels llauradors i llauradores, així com millorar la professionalització del sector i acabar amb pràctiques que afavoreixen el monocultiu.

 

Es fa necessari que la Generalitat, en ús de les seues competències, prenga iniciatives concretes que garantisquen la dotació d’aigua de reg amb la freqüència i qualitat requerides, tant per al conreu convencional, l’alternatiu a la citricultura i com per a l’ecològic. Hem de ser conscients, alhora, que aquestes formes de fertilització genèrica i centralitzada estan molt esteses a les comunitats de regants que en les dècades passades van transformar els seus regs al degoteig, amb inversions que comptaven amb fortes ajudes de la Conselleria d’Agricultura, la qual les aplaudia i incentivava. Des de Compromís entenem, així, que cal donar suport a les modificacions legislatives necessàries per tal de fer possible una agricultura rendible i rica en diversitat.

Per tot això, l’Ajuntament de Vila-real pren els acords següents:

 

  1. Elaborar, en col·laboració amb les comunitat de regants, unes directrius tècniques que permeten organitzar els torns de reg disminuint els dies de fertirrigació, de manera que s’assegure que els dies amb aigua sense residus químics són suficients per al reg amb aigua neta.
  2. Per a noves instal·lacions de reg, estudiar en cada cas la viabilitat econòmica i tècnica d’instal·lar tecnologies, amb hidrants i electrovàlvules adequades, que individualitzen el reg i garantisquen la qualitat de l’aigua adequada a cada parcel·la.
  3. Informar les comunitats de regants del adobs permesos en els reglaments europeus de la producció ecològica per a tota l’àrea fertirrigada i donar així cobertura a les parcel·les ecològiques.
  4. Tindre en compte, si alguna comunitat de regants vol posar-la en pràctica, l’opció de reg sense fertilitzar, donat pas a la fertirrigació individual.
  5. Establir normes per a incloure als Plecs de Prescripcions Tècniques del projectes nous de fertirrigació de les comunitats de regants l’adopció de mesures que garantisquen les necessitats de fertiltzació dels dos models de producció; ecològica i convencional.
  6. Desenvolupar ajudes econòmiques per promoure les millores tècniques mes oportunes, en línia amb les mesures anteriorment descrites, en les comunitats de regants on ja hi ha establida la fertirrigació comunitària.