• Davant el nombre incessant de dones i criatures assassinades per les violències masclistes en el que portem d’any, davant l’increment de nombre de denúncies (2,3%) i el nombre de dones amb ordres de protecció i/o mesures cautelars (7%) en l’any 2016 respecte a l’any anterior, així com davant la prevista aprovació simultània al juny 2017 dels pressupostos generals de l’Estat per a 2017 i de la proposta de la Subcomissió del Congrés dels i Diputats i Diputades del “Pacte d’Estat” contra la Violència de Gènere.
  • Que la quantia assignada al Programa 232C “Actuacions per a la prevenció de la violència de gènere” previst en el Projecte de Pressupostos de l’Estat per a 2017, presentat pel Govern, puja, després de la pressió política i social dels col·lectius feministes, a 31,7 millons d’euros, que és un 25,7% més que el 2016 però continua sent un 2,20% menys que el 2010. Així mateix, congela en 19.741.840 € el Programa 232B “Igualtat entre dones i homes”, un 41,2% menys que el 2010.
  • Els 51,4 milions d’euros que sumen els dos són el 0,00011% de les despeses del Projecte de Pressupostos de l’Estat per a 2017 (443.133.000 d’euros), percentatge ridícul del que s’ha anomenat pomposament des de novembre de 2016 “Pacte de estat contra la Violència de Gènere”
  • Si no s’augmenta significativament en els PGE 2017, almenys en 120 milions d’euros, el Programa 232C “Violència de Gènere”, un “Pacte d’Estat” seria una ofensa i una burla a totes les dones que pateixen o han patit violència de gènere, és a dir, per als 4 milions de dones que, segons la Macroenquesta 2015 del mateix Govern, pateixen violència de parella (2,5 milions de dones) o sexual fora de la parella (1,5 milions). És seguir sense assignar ni un euro a la prevenció en els àmbits educatiu, sanitari i de mitjans de comunicació, no cobrir la prevenció i atenció a la violència sexual que exigeix el Conveni d’Istanbul (vigent des del 2014), no millorar la resposta policial i judicial i no cobrir el cost dels serveis jurídics, psicològics i socials en les Entitats Locals establerts en l’art.19 de la Llei O 1/2004.
  • Tampoc es poden fer polítiques per a les dones sense les dones. La suposada obertura a les organitzacions de dones del “Grup de Treball” de l’Observatori de Violència de Gènere del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat és inoperant, perquè només serveix per relatar centenars de propostes sense discutir-les ni buscar acords que conformen l’informe final de l’Observatori al juny de 2017.

 

Per tot el que hem esmentat anteriorment, el Ple de l’Ajuntament de Vila-real aprova la següent moció amb els punts següent:

 

ACORD

Instar el Govern de l’Estat a augmentar en els pressupostos generals de l’Estat 2017 l’assignació destinada, en els termes abans esmentats, tant per a la lluita contra la violència de gènere, com en relació a les polítiques d’igualtat.