Per tal de garantir els drets dels xiquets i les xiquetes a tenir una atenció dels seus progenitors, així com per garantir el dret d’aquests al gaudi de la paternitat i de la maternitat sense que siguen perjudicats en la seua inserció laboral, són de máxima importància els permisos laborals i les prestacions de la Seguretat Social per naixement, adopció o acolliment.
A l’estat espanyol, la primera vegada que a les dones se’ls va concedir un subsidi de maternitat va ser l’any 1931. El Seguro Obligatorio de Maternidad tenia una durada de 12 setmanes. Posteriorment ha anat ampliant-se fins arribar a les actuals 16 setmanes. I en 1994 es va aconseguir augmentar la quantitat enconòmica des del 75% al 100% de la base reguladora.
L’any 1989 es permet per fi que els homes puguen accedir també a la cura de fills i filles, concedint-los la possibilitat de disfrutar de fins a 4 setmanes (10 actualment) del permís de maternitat. És a dir, prèvia cessió per part de la mare del dret que encara era exclusivament d’ella.
L’any 2007 la LO 3/2007 per a la iguatlat efectiva de dones i homes, per primera vegada, reconeix a l’estat el dret dels pares (o de l’altre progenitor) a tretze dies de permís propi i intransferible. Llei que ha permès un avanç efectiu en la implicació dels pares en la criança. Arribant en 2015 els de paternitat a un 87.4% del nombre de permisos de maternitat. Demostrant així que l’aplicació dels permís intransferible per a “l’altre progenitor” és una mesura efectiva de corresponsabilitat.
Fins i tot la llei 9/2009, de 6 d’ctubre, d’ampliació de la durada del permís de paternitat en els casos de naixement, adopció o acollida, estableix la seua ampliació a 4 setmanes.
Però, tot i que deuria haver entrat en vigor l’1 de gener de 2011, quedà suspesa d’aplicació mitjançant la Disposició Final Decimotercera de la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2011.
Actualment ens seguim trobant amb una situació de gran desigualtat entre dones i homes en els seus permisos, ja que el de paternitat és 8 vegades inferior al de maternitat. El marc legal ni s’apropa al desig de la majoria de la ciutadania de l’estat que manifesta, segons el Baròmete del CIS de setembre de 2010, que prefereix “una família en la què els dos membres de la parella tinguen un treball remunerat amb pareguda dedicació i ambdós es reparteixen les tasques de la llar i la cura de filles i fills, si els hi ha”. Cal afegir que Espanya es troba a la cua dels països d’Europa en permisos de maternitat i paternitat per baix de Portugal (21 setmanes), Italia (26 setmanes) o Irlanda (30 setmanes).
Per tot això, i perquè les administracions tenim la responsabilitat de promoure la igualtat entre dones i homes, així com el foment de la corresponsabilitat familiar compaginant el benestar infantil, els procesos biologics i la inserció igualitària al mercat laboral, els grups polítics sota-signants de l’Ajuntament de Vila-real proposem al ple els següent acords:
- Instar al Govern de l’Estat perquè s’amplien a 52 setmanes els permisos de criança.
- Instar al Govern de l’Estat a la creació d’un permís laboral específic de recuperació per embaràs i part, com a processos específics i diferenciats de la criança que són.
- Exigir l’equiparació de les famílies monoparentals a les «tradicionals» , permetent la designació de tercera persona o acumulació de permisos.
- Instar al Govern de l’Estat a l’ampliació del permís de criança inicial a 8 setmanes.
- Sol·licitar al Govern de l’Estat l’ampliació i l’equiparació al SMI de la prestació econòmica en aquells casos en que no existisquen les condicions necessàries per a gaudir del permís ordinari.
- Instar al Govern de l’Estat a que amplie el temps en el que es poden utilitzar els permisos de criança a 36 mesos mínim.
- Sol·licitar al Govern de l’Estat que el temps d’hospitalització de les xiquetes i xiquets nou-nascuts no es comptabilitze dins del permís de criança.
- Comunicar el següent acord a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana i al Ministeri d’Igualtat del Govern Espanyol.