Per tal de garantir els drets dels xiquets i les xiquetes a tenir una atenció dels seus progenitors, així com per garantir el dret d’aquests al gaudi de la paternitat i de la maternitat sense que siguen perjudicats en la seua inserció laboral, són de màxima importància els permisos laborals i les prestacions de la Seguretat Social per naixement, adopció o acolliment.
A l’Estat espanyol, la primera vegada que a les dones se’ls va concedir un subsidi de maternitat va ser l’any 1931. El Seguro obligatorio de maternidad tenia una durada de 12 setmanes. Posteriorment s’ha ampliat fins arribar a les actuals 16 setmanes. I el 1994 es va aconseguir augmentar la quantitat econòmica des del 75% al 100% de la base reguladora.
L’any 1989 es permet per fi que els homes puguen accedir també a la cura de fills i filles, concedint-los la possibilitat de disfrutar de fins a 4 setmanes (10 actualment) del permís de maternitat. És a dir, prèvia cessió per part de la mare del dret que encara era exclusivament d’ella.
L’any 2007 la LO 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes, per primera vegada, reconeix a l’Estat el dret dels pares (o de l’altre progenitor) a tretze dies de permís propi i intransferible. Llei que ha permés un avanç efectiu en la implicació dels pares en la criança. S’arriba el 2015 els de paternitat a un 87,4% del nombre de permisos de maternitat. Demostra així que l’aplicació dels permís intransferible per a l’altre progenitor és una mesura efectiva de coresponsabilitat.
Fins i tot la Llei 9/2009, de 6 d’octubre, d’ampliació de la durada del permís de paternitat en els casos de naixement, adopció o acollida, estableix la seua ampliació a 4 setmanes. Però, tot i que hauria d’haver entrat en vigor l’1 de gener de 2011, quedà suspesa d’aplicació mitjançant la disposició final tretzena de la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2011.
Actualment ens seguim trobant amb una situació de gran desigualtat entre dones i homes en els seus permisos, ja que el de paternitat és 8 vegades inferior al de maternitat. El marc legal ni s’apropa al desig de la majoria de la ciutadania de l’Estat que manifesta, segons el baròmetre del CIS de setembre de 2010, que prefereix “una família en què els dos membres de la parella tinguen un treball remunerat amb pareguda dedicació i ambdós es reparteixen les tasques de la llar i la cura de filles i fills, si n’hi ha”.
El marc jurídic en què ens trobem:
VULNERA el principi d’igual accés de les persones treballadores a una prestació contributiva de la Seguretat Social.
PRIVA del dret de les criatures a ser ateses per part d’un dels progenitors i d’aquest progenitor a gaudir d’una paternitat activa durant les primeres setmanes després del naixement, adopció o acolliment.
DISCRIMINA les mares en la contractació i promoció professional, ja que els ocupadors/es tenen en compte, negativament, la major duració del permís de maternitat.
Tanmateix, tal i com recull la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques en el DOCV de 24 de juny, es pren l’acord de legislatura de la Mesa General de Negociació del personal funcional, estatutari i laboral de la Generalitat (MGN I) de 9 de juny de 2016. Aquest acord en el punt F de coresponsabilitat i nous usos del temps, amb l’objectiu d’aprofundir en la conciliació entre el compromís laboral, les responsabilitats familiars i la vida personal, amplia a sis setmanes la durada del permís de paternitat pel naixement, acolliment o adopció d’una filla o fill. Així com es compromet a posar en marxa un pla pilot per a estudiar la idoneïtat dels permisos iguals i intransferibles.
A més a més, el Ple del Congrés dels Diputats va aprovar el passat mes d’octubre una proposició no de llei d’equiparació dels permisos de maternitat i paternitat. La proposta demanava la posada en marxa de la Llei 9/2009, de 6 d’octubre, d’ampliació de la durada del permís de paternitat en els casos de naixement, adopció o acollida i l’ampliació del permís de paternitat fins a 16 setmanes, durada actual del de maternitat, i fer que ambdós siguen intransferibles. La PNL va rebre el recolzament de 173 diputades i diputats i només dos vots en contra.
A països com Suècia o Noruega, pares i mares tenen dies de permís propis i comparteixen una gran quantitat (mínim 300) dies de permís cobrant el 80% del sou, però no tenen l’obligació d’agafar-se els dies a la vegada, d’aquesta manera, el xiquet o xiqueta pot estar cuidat per un dels dos progenitors durant els primers anys de vida.
Per tot això, i perquè les administracions tenim la responsabilitat de promoure la igualtat entre dones i homes, així com un repartiment més equitatiu de les seues responsabilitats com a progenitors i una inserció igualitària al mercat laboral es fa la següent
PROPOSTA D’ACORD
Primer. L’Ajuntament de Vila-real insta al Govern de l’Estat a incloure als pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2017 l’ampliació del permís de paternitat de 13 dies a 4 setmanes tal com demana la PNL.
Segon. L’Ajuntament de Vila-real insta al Govern a pressupostar i tramitar de forma urgent una reforma integral del sistema de permisos i prestacions per a la cura i atenció de menors en cas de naixement, adopció o acollida.
Tercer. L’Ajuntament de Vila-real reclama al Govern de l’Estat que incloga en aquesta reforma l’equiparació progressiva i la intransferibilitat immediata dels permisos de paternitat i maternitat com a mesura prioritària en l’aprofundiment de la coresponsabilitat.
Quart. L’Ajuntament de Vila-real insta al Consell de la Generalitat a incloure als ajuntaments que així ho sol•liciten en el Pla pilot per a estudiar la idoneïtat dels permisos iguals i intransferibles per naixement, adopció o acolliment.
Cinqué. L’Ajuntament de Vila-real insta al Govern de l’Estat a emular als Països Nòrdics i permetre així que els permisos de maternitat i paternitat no s’hagen d’agafar a la vegada.