Solament el conflicte a Síria ha provocat el desplaçament de 4.000.000 de persones segons ACNUR. A Turquia romanen al voltant de 2.000.000. Líban, l’Iraq, Jordània, Egipte i altres països nord-africans acullem quasi la totalitat de la resta.
Alguns refugiats han preferit continuar camí, per açò, entre altres nacionalitats, molts sirians formen part de les 264.500 persones que han arribat a territori de la Unió Europea a través del Mediterrani des de gener fins al 14 d’agost d’enguany 2015, segons ACNUR.
La tragèdia de Lampedusa a l’octubre de 2013, en la qual van morir 368 persones, va marcar una desgraciada fita en la Unió Europea. Les reaccions dels dirigents comunitaris i nacionals ens van induir a pensar que s’engegarien solucions perquè no tornara a repetir-se una tragèdia humana d’estes dimensions. Per desgràcia, dos anys després seguim assistint a morts no solament en el Mediterrani, sinó en tot el territori europeu, de persones innocents l’únic propòsit de les quals és fugir de la guerra o de la misèria. Avui la tragèdia és que milers de persones desesperades que fugen de la mort, estan disposades a arriscar la seua vida i, en massa ocasions, perdre-la.
No podem acceptar com a inevitables les tragèdies humanes que viuen els refugiats ni les morts de persones que s’ofeguen en el Mediterrani o s’asfixien tancats en un camió. No els podem deixar a la mercè dels traficants de persones sense escrúpols en el camí cap a un futur millor, perquè si no tenen una altra alternativa en la seua fugida, seguiran arriscant les seues vides.
Encara que Europa no estiga acollint en termes relatius el major nombre de refugiats en aquesta crisi humanitària, la veritat és que les capacitats de molts països s’estan veient desbordades. En aquesta crisi, la ruta d’entrada a Europa es troba lluny d’Espanya. Majoritàriament, les vies d’entrada amb destinació als països del Nord es troben a Grècia i Itàlia. No obstant açò, la crisi està posant a prova a tots els dirigents europeus perquè quasi tots ells s’estan veient afectats per ella en una o una altra mesura.
La dimensió de la crisi és inabordable per cap país en solitari. En aquestes circumstàncies és necessari que tots els països s’involucren al màxim a cercar solucions als problemes i des de la Comissió europea s’han fet propostes perquè tots els països de la Unió actuen conforme al principi de solidaritat. No obstant açò, el Govern d’Espanya, al costat d’uns altres, sembla més interessat a desvincular-se d’un problema que avui no li afecta de ple que a tenir una actitud proactiva i solidària.
Per descomptat que no existeixen fórmules senzilles per a escometre totes les actuacions que és necessari abordar per a mitigar un problema que resulta de màxima complexitat en la seua arrel i en les seues derivades. Són necessàries mesures nacionals, europees i internacionals, mitjanes a curt, mitjà i llarg termini, plans i perspectives noves per a un problema que s’ha manifestat com mai ho havia fet.
Els socialistes volem contribuir amb decisió, amb iniciativa i des de la millor disposició al diàleg, en l’aportació d’algunes propostes que van en la línia de donar passos avance. Hem d’apartar-nos de l’abstracció o la resignació que no condueixen més que a la repetició dels problemes i, per descomptat, devem abandonar una posició que no està d’acord amb el sentir majoritari d’una ciutadania espanyola que sí és solidària. Encara està viva en la memòria la solidaritat que uns altres van mostrar amb els qui també van haver de fugir d’Espanya per motius de la guerra i posterior persecució que va viure el nostre país. Donar l’esquena a els qui avui ho necessiten és injust en si mateix, i a més, un maldestre precedent davant futures situacions de crisis que sí puguen posar en qüestió la capacitat del nostre país.
Segurament no seran les úniques propostes vàlides i viables, però sí considerem que són els mínims per a començar a treballar en la bona adreça.
PROPOSTA
Per tot el que hem esmentat abans, el Ple de l’Ajuntament de Vila-real acorda:
1.- Mostrem la nostra adhesió a la declaració del Consell de la Generalitat davant la situació d’emergència de les persones asilades i refugiades en el sÍ de la Unió Europea que manifesta:
a) La seua solidaritat amb el sofriment de les persones i famílies desplaçades forçoses.
b) La seua disponibilitat a col•laborar solidàriament amb la resta de comunitats autònomes autònomes en l’acolliment del major nombre de persones refugiades i asilades que li siga possible i la sol•licitud al Govern espanyol de coordinar aquesta acció col•lectiva de les diferents comunitats autònomes i municipis.
c) Per açò, és necessari que el Govern d’Espanya inste a la Unió Europea a l’obertura d’un corredor humanitari perquè les persones desplaçades puguen arribar des dels països d’entrada a Europa, especialment Grècia, Macedònia i Sèrbia, als països d’acolliment i que les ONG puguen proporcionar durant tot el trajecte aliments i altres elements indispensables per a la seua supervivència.
d) El seu compromís per a la creació d’una Xarxa de Ciutats Valencianes d’Acolliment de persones refugiades i sol•licitants d’asil, amb un registre de les famílies acollidores, organitzades per les agències d’atenció a persones migrants, en estreta col•laboració amb les Diputacions provincials i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, oferint les instal•lacions públiques que estiguen al seu abast.
i) El compromís de crear una àmplia xarxa d’albergs i residències per a persones refugiades i asilades, així com impulsar de manera urgent la col•laboració amb entitats públiques i privades i ONG per a la cessió de l’ús d’instal•lacions de forma provisional per a l’acolliment de persones refugiades o peticions d’asil.
f) La voluntat d’impulsar la vocació solidària de la ciutadania valenciana en l’acolliment de persones refugiades, amb el suport de les entitats que tradicionalment han protegit els drets humans de les persones desplaçades. Per això, el Consell de la Generalitat fa una crida a les entitats de la societat civil i a la ciutadania en general a sumar-se a l’acollida col•lectiva per tal de poder millorar la situació de les persones que fugen de la guerra i mostrar la solidaritat, dignitat, humanitat i justícia del nostre poble estant a l’altura d’este drama humanitari..
2. Per tot això, l’Ajuntament de Vila-real manifesta el seu compromís per a formar part de la Xarxa de Ciutats Valencianes d’Acolliment de Persones Refugiades i sol•licitants d’asil amb la creació en el municipi d’un registre de famílies acollidores en col•laboració amb la Conselleria de Benestar Social, la Diputació Provincial i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

Vila-real, a 10 de setembre de 2015