Després d’anys de treball realitzat per la Campanya pel Tancament dels Centres d’Internament (CIEs NO) i les diferents organitzacions de defensa dels Drets Humans en general, i dels drets de les persones migrants en particular, s’ha aconseguit visibilitzar la realitat dels Centres d’Internament d’Estrangers (d’ací endavant, CIE) i denunciar l’opacitat i impunitat que els envolta.

Com a conseqüència del treball realitzat amb les institucions i partits polítics, el quinze d’octubre de 2016, les Corts Valencianes van aprovar una proposició no de llei, per la qual es resol:

1/ Acordar:
– La condemna de les identificacions policials per perfil ètnic, instant els Ajuntaments, la Generalitat i el Govern Central que prohibisquen de manera explícita i amb caràcter immediat els controls policials basats en aquest tipus d’identificacions.

– Declarar el territori valencià com zona lliure de Centres d’Internament d’Estrangers.

2/ Instar al Govern Central a:
– Iniciar el procés de tancament dels CIE.

– Cedir a l’Ajuntament de València els terrenys on actualment es troben les instal•lacions del CIE de Sapadors, per a transformar-lo, després d’un procés participatiu, en un espai obert a la ciutadania per a dur a terme iniciatives de caràcter social o veïnal.

3/ Instar al Consell a:
– Mentre no es produïsca el tancament definitiu del CIE de Sapadors, constituir una comissió de seguiment permanent sobre el mateix, on estiguen representades les organitzacions i entitats socials associades a la reivindicació del seu tancament i a la defensa dels Drets Humans.

– Crear un comitè de persones expertes que realitzen una proposta sobre polítiques d’asil i migratòries, en el qual puguen participar de manera activa les organitzacions de defensa de drets humans.

4/ Realitzar una auditoria que permeta revisar i avaluar en profunditat quines han estat les causes que han provocat que els CIE, que havien estat creats com a establiments públics no penitenciaris que haurien d’haver salvaguardat els drets i llibertats reconeguts en el nostre ordenament jurídic, s’hagen convertit en la pitjor versió de l’objectiu per al qual van ser creats.

Fruit del que antecedeix, es presenta hui a l’Ajuntament de Vila-real la present moció, a fi d’iniciar un camí ferm cap a un canvi de paradigma en les polítiques de migració, estrangeria i asil, un camí que comporte deixar d’entendre la immigració com un problema per a passar a concebre’l com un dret, a més de com allò que és: un fenomen social i complex, consubstancial a qualsevol època històrica.

La privació de llibertat per estada irregular en els CIE confronta amb el dret a la llibertat i a la seguretat personals proclamats en l’article 3 de la Declaració Universal de Drets Humans i l’article 9 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. En concret, la detenció en CIE ha estat denunciada per tractar-se d’una mesura legislativa desproporcionada i incompatible amb l’article 5 de la Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial. No obstant això, a l’Estat espanyol, la constitucionalitat de l’internament ha estat avalada pel Tribunal Constitucional, però condicionada a una sèrie de requisits d’excepcionalitat, control jurisdiccional i un suposat caràcter no penitenciari dels centres, que no es corresponen a la realitat.

L’actual marc normatiu de la Unió Europea (d’ací endavant, UE) obliga a l’Estat a expulsar (o regularitzar) les persones que es troben en situació irregular. Així s’estableix, en efecte, en la Directiva 2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, relativa a normes i procediments comuns en els Estats membres per a la tornada de les persones nacionals de tercers països en situació irregular (BOE número 348, de 24 de desembre de 2008), coneguda com Directiva de Retorn. Però l’article 15.1 d’aquesta mateixa norma, quan regula l’internament previ a l’expulsió, d’una banda, exigeix que s’adopten “amb eficàcia altres mesures suficients de caràcter menys coercitiu”; i, per altra banda, disposa el seu caràcter potestatiu, en establir que “els Estats membres podran mantenir internats als nacionals de tercers països que siguen objecte de procediments de tornada”.

Per tant, si bé és possible, no és en absolut obligatori que l’Estat espanyol o qualsevol altre estat de la UE compte amb cap CIE. Amb escrupolós respecte a la legislació europea vigent, demà, amb majoria social i voluntat política, es poden tancar tots els CIE existents en el territori.

Aquesta possibilitat torna en obligació, quan es constata que els CIE resulten ineficients i innecessaris des del punt de vista de la funció per a la qual van ser creats; i que en els CIE espanyols es vulneren els drets més bàsics de les persones privades de llibertat.
Les vulneracions, tal com ha reconegut el propi Govern, no han cessat amb l’aprovació del Reglament 162/2014, pel qual es regula el reglament de funcionament i règim interior dels CIE, aprovat per Reial Decret el 14 de març de 2014 (BOE número 64 de 15 de març de 2014). El Reglament no ha comportat cap tipus de millora en la garantia dels drets de les persones internes, entre altres raons, perquè no ha limitat l’ampli marge d’arbitrarietat atribuït als Directors dels CIE i perquè ha fet cas omís d’aspectes
essencials que havien tractat de garantir les resolucions dels diferents Jutjats de Control, no incorporant-los a la norma.

Els CIE constitueixen espais opacs en els quals no es garanteixen adequadament drets tan bàsics com la salut física i mental, l’educació o la identitat; però tampoc drets fonamentals com són els drets a la vida personal i familiar, a la intimitat, a la integritat física, a l’accés a la justícia, o fins i tot, a la pròpia vida. Les persones privades de llibertat en un CIE, però també les del seu entorn -familiars, amistats- pateixen una situació personal extremadament dolorosa. I aquest patiment, com també les vulneracions de drets, resulta més greu encara en el cas de les dones.

Com afirma l’Associació per a la Prevenció de la Tortura, les dones s’enfronten a major vulnerabilitat i risc que els homes. S’ha provat que, entre les dones tancades en els CIE, hi ha embarassades, víctimes de tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual, possibles sol•licitants de protecció internacional, o mares que, en ser expulsades, deixaran en el territori de l’Estat les seues filles i fills. També s’ha demostrat que les dones en els CIE, lluny de rebre una atenció adequada a les seues circumstàncies, són objecte de tot tipus de discriminacions i abusos directes i indirectes.

Finalment, no podem obviar la connexió que existeix entre l’ús de controls policials basats en perfils ètnics, l’internament en CIE, els vols de deportació i la pràctica d’expulsions sense les degudes garanties jurídiques, tant des de comissaries com des dels CIE.

A l’Estat espanyol i a la UE, una de les actuacions que viola de forma més directa el principi d’igualtat i de no discriminació és l’actuació policial basada en els perfils ètnics. La Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància del Consell d’Europa (ECRI, per les seues sigles en anglès) ha definit la realització de batudes per perfils racials com “l’ús per part de la policia, sense justificació objectiva i raonable, de criteris d’ètnia, color, la llengua, la religió, la nacionalitat o l’origen nacional o ètnic per a activitats de control, vigilància o investigació”.

Són aquestes batudes en l’espai públic o en les xarxes de transport una de les portes d’entrada de les persones en situació irregular als CIE.

Els controls basats en perfils ètnics són il•legítims, discriminatoris, racistes i injusts; vulneren drets fonamentals, atempten contra la dignitat, contra el dret a la lliure circulació de les persones i incompleixen els criteris fixats en la legalitat vigent, soscavant els principis de l’Estat de Dret.

Els controls de segregació social, alcen fronteres internes i potencien la diferenciació social entre la població autòctona i l’estrangera. A causa de això, generen un imaginari estigmatitzador que relaciona migració i delinqüència, presentant a la població migrada com contrafeta i enemiga, sempre sota sospita, el que origina xenofòbia i racisme social. L’alta freqüència dels controls reforça la sensació d’inseguretat i provoca una alarma social fabricada artificialment, degradant la convivència i la cohesió social en els barris.

Cap destacar que en l’actualitat la major part de les deportacions s’estan portant a terme sense respectar el dret fonamental a la tutela judicial efectiva (article 25CE), degut al fet que el cos de Policia Nacional Espanyola està portant a terme deportacions exprés en les quals persones migrants són detingudes i retornades al seu país o tercer país en el marc de les 72 hores d’una detenció en comissaria, sense que s’avise, en la major part dels casos, al seu representant legal i sense que puga realitzar-se una revisió jurisdiccional de l’ordre d’expulsió, la qual pot estar vigent des de fa diversos anys, tot podent estar absolutament desactualitzada. De Drets Humans (prohibició de la tortura o els maltractaments o tractes inhumans o degradants).

Aquesta pràctica de deportacions exprés es produeix amb una major intensitat quan el Ministeri de l’Interior o l’agència europea FRONTEX tenen previst noliejar un avió ad hoc de deportació a un Estat determinat. La contractació d’aquests vols col•lectius de deportació fomenta els controls policials per perfil ètnic o racial (amb la finalitat d’omplir els avions), així com les deportacions exprés sense les degudes garanties.

A més, en els vols de deportació no es garanteixen els drets fonamentals de les persones deportades. La prova més evident és que el Protocol de Deportació del Ministeri de l’Interior, de 2007, autoritza a la sedació forçosa de les persones que van a ser deportades, així com a la seua immobilització amb brides, cordes o manilles, quan no amb camises de força.

La present moció respon a la voluntat de generar mecanismes a Vila-real de compliment del principi d’igualtat i de no discriminació entre totes les persones que viuen i resideixen en el territori de l’Estat.

Certament, són els ajuntaments i ens locals, en tant que espais polítics de proximitat entre la ciutadania i les institucions, qui han de fomentar el desenvolupament de la democràcia i la igualtat en l’exercici dels drets, per la qual cosa, prenent en compte els principis de proximitat i subsidiarietat, han de reclamar la garantia dels principis i drets constitucionals i internacionals.

A la llum dels antecedents descrits, es presenta aquesta moció, i se sol•licita l’aprovació dels següents acords per part del Ple municipal:
Primer.- Manifestar el compromís d’emprendre mesures municipals sobre la base de la legalitat i competències existents, amb l’objectiu de garantir que cap persona siga identificada i detinguda per qüestions racials i privada de llibertat pel sol fet de trobar-se en situació administrativa irregular. Sobre la base d’això es comunicarà als diferents cossos policials que actuen en la ciutat, de forma escrita i mitjançant els organismes de coordinació existents, l’oposició d’aquest Ajuntament a la identificació basada en perfil racial, la detenció i trasllat als CIE de cap veí o veïna del municipi.

Segon.- Incloure en els convenis amb les empreses adjudicatàries per al transport públic un compromís de garantia del dret a la mobilitat de totes les persones, mitjançant un ús de les xarxes de transport públic que no es veja pertorbat per identificacions racials. Així com instar expressament al personal contractat per al desenvolupament dels serveis de transport, que no col•labore en la realització d’identificacions basades en perfil racial, i que, en el cas que hi haja una persona que no tinga documentació acreditativa d’una situació administrativa regular, no es
done avís als cossos policials.

Tercer.- Adherir-se als acords arribats en la Proposició No de Llei de tramitació especial d’urgència sobre el tancament del centre d’internament d’estrangers de Sapadors.

Quart.- Instar el Govern de l’Estat espanyol que inicie un procés que conduïsca al tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers; i que, en concret, en el termini més breu possible i en un màxim de sis mesos acorde el tancament del Centre d’Internament d’Estrangers de Sapadors (València).

Cinquè.- Instar el Govern que cessen les deportacions exprés, mitjançant les quals la policia deporta veïnes i veïns del municipi sota un règim de detenció de 72 hores, sense previ avís i sense que, en molts casos, intervinga cap tipus d’assistència lletrada.

Sisè.- Instar el Ministeri de l’Interior perquè derogue, per vulnerar els drets fonamentals de qui habiten en el municipi, el Protocol de Deportació de la Policia Nacional de 2007 que permet, entre altres mesures vulneradores de drets, la sedació forçosa, la immobilització mitjançant camises de força, brides o corretges de les persones que van a ser deportades.

Setè.- Instar el Ministeri de l’Interior perquè no es realitzen deportacions en vols col•lectius, en els quals s’ha constatat un gran nombre de situacions de vulneració de drets, tant en el procediment que s’empra per a completar les places de cada aeronau, com en els propis vols.

Vuitè.- Instar al Ministeri de l’Interior perquè no es realitzen deportacions i que garanteixi la lliure circulació de persones independent de la seua nacionalitat.