Aquesta moció es presenta en primer lloc com a moció de suport al professorat valencià, però sobretot com a mostra de suport a nosaltres mateixos, a una societat que vol ser educada. Tanmateix, cal fer palés i caure en el fet que per ser educats cal que hi haja uns educadors i és del tot convenient que siguen persones honorables i honorades.

Sabem que els valencians tenim les dades de fracàs escolar amb un 42,1% d’estudiants ja que es poden comptar com a repetidors. Ens posicione, així, quatre punts per damunt de la mitjana estatal del 36,1%. Açò són dades actualitzades de 2017 basades en estadístiques del mateix Ministeri d’Educació. Aquest desastre en l’educació valenciana ha estat solament possible amb unes polítiques educatives durant les últimes dècades més que millorables i en molts casos directament encaminades al fracàs.

L’actual Conselleria d’Educació ha augmentat el nombre els professionals docents dedicats a millorar aquestes xifres. Malgrat el finançament completament insuficient que portem arrossegant des de la transició i que és causa directa del fracàs escolar (sols amb més recursos podem millorar la nostra educació). Eixe finançament just, que portem demanant històricament des de fa dècades no només no millora, sinó que empitjora amb els anys, al mateix temps que ho fa l’educació.

Malgrat això, el govern valencià actual ha incrementat un 12% la inversió per alumne respecte de l’últim executiu del PP. Amb tot, considerem que no es pot fer absolutament cap triomfalisme, al contrari, però anem pel bon camí.

Els darrers temps, algunes televisions van desplegar el seu sistema de marcatge contra una escola valenciana a Alfafar, acusant-la d’adoctrinament. Malauradament, aquesta escola va aparéixer, al dia següent, amb portes d’accés i despatxos destrossats.

Sovint hem sentit que hi ha escoles europees, com la de Finlàndia, manifestament millors que la nostra i que tenen tots els rècords als coneguts com a informes PISA, on Espanya està a la cua. Ara bé, a diferència del nostre país, allà el professorat és considerat com a molt honorable, per la seua funció social.

Una societat millor és una societat que dignifica el seu professorat, el fa costat i el tracta amb l’honorabilitat que es mereixen. Una societat decadent persegueix el seu professorat, el maltracta i titlla d’adoctrinador, ficant-los la por al cos perquè no diguen allò que no interessa a certs règims. Així, poden tindre captives les consciències, com també els coneixements dels ciutadans, de manera que pensen solament allò que interessa als poderosos.

La coneguda com a llibertat de càtedra ha de ser declarada com un bé inviolable i les opinions, explicacions o declaracions ideològiques són normals quan parlem de matèries de l’àmbit de les humanitats. No hi ha un delicte com el que Ciudadanos i PP han descrit com a “adoctrinament” en cap país europeu, ni tan sols en els que tenen sistemes polítics més precaris.

Per tot això, traslladem al govern valencià la nostra preocupació per la persecució política dels professionals de l’ensenyament, amb raó de les seues idees personals i demanem al ple de l’Ajuntament de Vila-real que aprove els següents acords:

 

  • Demanar al Govern Valencià que engegue una campanya de dignificació del nostre professorat, per ràdio, televisió i premsa, on es pose en valor la importància del paper social dels nostres docents.
  • Demanar al Govern de l’Estat que pose tots els mitjans per aturar la campanya de persecució política contra el professorat valencià i que assegure la seua protecció jurídica davant la temptació de polititzar l’ensenyament i perseguir els seus responsables.
  • Instar al Govern de l’Estat i al govern valencià que incloga en el desenvolupament de les programacions didàctiques la posada en valor del treball docent, amb un reconeixement de l’autoritat i la professionalitat d’aquests treballadors.
  • Instar al Govern de l’Estat perquè desenvolupe la legislació adequada per protegir jurídicament l’exercici de la llibertat d’expressió dels docents.
  • Declarar l’honorabilitat dels professionals de l’ensenyament pel seu esforç en fer una societat millor, agafant el model dels països amb millors xifres als informes PISA, on el professorat té evidentment una consideració i suport positiu per part de la societat.