Les dones de tot l’Estat cada vegada decideixen ser mares més tard. Les dades que arreplega l’INE avalen aquest fet i conclouen que l’edat mitjana de les mares que tenen el seu primer fill és de 30,9 anys (2017). Aquesta dada difereix molt de la de l’any 1975, quan l’edat de les noves mares era de 25,2 anys de mitjana. Entre les raons amb més pes que porten les dones a postergar aquesta decisió estan els motius econòmics. Exactament un 70% d’elles al·lega aquest motiu com a raó principal per a tenir el seu fill més tard.
Així, es podria dir que la raó de que cada vegada nasquen menys xiquets al territori és política, com indiquen alguns experts, ja que la maternitat i paternitat s’han endarrerit pel precari mercat laboral i les dificultats per a accedir a un habitatge. Les nefastes condicions mediambientals, viure envoltats de tòxics i patir un estil de vida gens saludable tampoc ajuda. L’Estat, per tant, és còmplice.
A la situació econòmica i laboral se suma la biologia, que tampoc afavoreix aquelles parelles que volen tindre un fill a partir de determinada edat. Segons dades de la Societat Espanyola de Fertilitat i el Ministeri de Sanitat, una de cada cinc parelles tenen dificultats per a concebre i d’elles un 56% busquen ajuda mèdica per a tenir un fill.
El Departament d’Obstetricia, Ginecologia i Medicina de la Reproducció de l’Hospital Universitari Dexeus, assenyala que el cos canvia i s’envelleix conforme avança l’edat, especialment en el cas de les dones. La reserva ovàrica disminueix, els òvuls són de pitjor qualitat, per la qual cosa l’embaràs natural és més difícil d’aconseguir i els tractaments són menys eficaços, especialment en les pacients que ronden els 40 anys.
Davant aquesta situació, tot i que moltes dones ho intenten de manera natural i ho aconsegueixen, unes altres, cada vegada més, han d’optar per un tractament de reproducció assistida. Espanya és el primer país europeu en triar aquest tipus de tècniques i el tercer en el món, segons dades del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
En 2014 es van fer a l’Estat 156.865 cicles –tractaments complets- amb un total de 33.394 nadons nascuts en aquest període. La regulació espanyola no estableix límit d’edat per a la reproducció assistida, tot i que a la sanitat pública s’estableix un màxim de 40 anys per a poder accedir a aquestes tècniques i la Societat Espanyola de Fertilitat i les clíniques privades desaconsellen superar els 50. No obstant això, el problema per a moltes parelles que volen accedir a aquestes tècniques són els diners. Un gran nombre de persones no es poden permetre pagar una clínica privada, amb preus mitjans dels tractaments que oscil·len entre els 4.000 i els 6.000 euros. Els qui opten per la via dels serveis de sanitat públics no ho tenen molt més fàcil, especialment al País Valencià, on l’únic hospital on es practica la Fecundació In Vitro (FIV) -que és el tractament més fiable i amb major taxa d’èxit- és La Fe de València. Milers de dones, des de Vinaròs fins a Pilar de la Foradada, s’han de desplaçar cada dia fins a València, fent més de 100 quilòmetres, per a poder seguir el tractament. Això sí, després d’esperar pacientment els més de 18 mesos de llista d’espera.
Actualment, la Conselleria de Sanitat ha afegit també un segon hospital, el Clínic de València, per a intentar desembossar la situació, un gest que encara queda molt lluny del que s’esperaria perquè les dones de les Comarques del Nord i del Sud puguen accedir en igualtat de condicions als tractaments.
A banda d’això, alguns hospitals com el de la Plana, a Vila-real, ofereixen un tractament inicial d’Inseminació Artificial (IA), que no dóna les mateixes garanties que la FIV, ja que, tal i com expliquen nombrosos experts, els resultats són quasi idèntics als de practicar el coit. Les parelles tenen un màxim de quatre intents per aquesta via fins que són derivades a la llarga llista d’espera de La Fe o el Clínic de València, un calvari que en la seua majoria, porten en silenci, pel tabú que encara avui suposa parlar d’aquest tema en societat. Mentrestant, són moltes les parelles que, apurades pel temps, opten per clíniques privades, hipotecant-se o demanant ajuda a la família per a poder fer realitat el seu somni abans que siga massa tard.
Per aquest motiu, resulta imprescindible que l’Estat dote la Conselleria de Sanitat de més recursos perquè es puga plantejar fer extensiu el programa de FIV a les Comarques del Nord i del Sud, acurtant així la llista d’espera dels dos hospitals valencians.
A més a més, es donaria resposta a una demanda del servei de Reproducció Assistida de l’Hospital Universitari de la Plana, un centre pioner que dóna servei a tota una comarca i, especialment, de Vila-real, i que podria ajudar a ser, encara més, un referent en l’àmbit.
Per tot això i perquè les administracions, en especial el Govern de l’Estat, tenen la responsabilitat de promoure iniciatives per a la millora de la natalitat, de la qualitat de vida i de la nostra economia, el grup municipal de Compromís per Vila-real proposa al Ple els següents acords:
- Instar al Govern de l’Estat a ampliar el finançament que transfereix al País Valencià perquè la Conselleria de Sanitat tinga més recursos per a posar en marxa noves unitats de reproducció assistida.
- Que la Conselleria de Sanitat exporte el tractament de Fecundació In Vitro a la zona de Castelló i d’Alacant per a evitar el desplaçament de les dones d’aquestes Comarques fins a València i que acurte la llista d’espera.
- Ampliar el servei de FIV a l’Hospital Universitari de la Plana perquè puga seguir sent un referent en l’àmbit sanitari.
RESULTAT VOTACIONS
-VOX: Abstenció
-CIUTADANS: Sí
-COMPROMÍS: Sí
-PP: Sí
-PODEM: Abstenció
-PSOE: No