La Taxa Rosa és l’import que exclusivament paguem les dones per la diferencia de preu que té en el mercat un producte etiquetat per al públic femení respecte a un d’igual però que no porta aquesta etiqueta. És a dir, l’import superior dels productes dirigits a les dones, pel simple fet de ser dirigits a les dones.

 

A alguns països europeus, el fet que un producte siga dirigit especialment per a

dones fa que el seu preu augmente entre un 20% i un 50%, encara que la

qualitat no siga superior. Exemple són els xampús, cremes, desodorants o

analgèsics que en la seua versió “femenina” són més cars que els

comercialitzats per a homes. Sovint l’única diferència és que el producte passe

a ser de color rosa, com típicament les fulles d’afaitar dirigides a dones que són

més cares que les dels homes i l’única diferència és que són de color rosa –

encara que només per a un 3% de dones aquest siga el seu color favorit-.

 

L’estudi més complet i comprensiu realitzat fins ara va ser elaborat a Nova York

pel Departament d’Assumptes del Consumidor el desembre de 2015. Després

d’analitzar uns 800 productes de 90 marques en 24 tendes diferents, l’anàlisi va

mostrar que hi havia una diferència de preu en el 42% dels béns rellevats. En

mitjana, les dones van pagar un 7% més que els homes pel mateix producte.

Aquest encariment dels preus operen sota la hipòtesi o premissa que les dones

estan més disposades a pagar més per la seua vestimenta o condícia personal,

la qual cosa està basat en la construcció d’estereotips de gènere.

 

Paral·lelament, en matèria impositiva, a l’estat Espanyol els productes d’higiene

femenina estan gravats amb el 10% d’IVA. Inexplicablement, es considera per

part l’estat que aquests productes no són de primera necessitat, ja que de

forma contrària tindrien un tipus de gravamen del 4%. El 2012, es va incloure

dins de la reforma fiscal la baixada del 21% que estava tributant fins ara, al

10%. Sense deixar de ser positiu aquest canvi, no va acontentar a ningú.

 

Cada dona ens gastem de mitjana uns 355 € a l’any en la compra de productes

d’higiene relacionats amb el cicle menstrual, el que multiplicat durant més de 30

anys de la seua vida, sumaria un total de 10.650 €. Tenint en compte que són

béns de primera necessitat, com el pa o la llet, és sense cap mena de dubte,

un greuge comparatiu cap a les dones, les quals, ja patim una escletxa salarial

respecte als homes, que fa que una dona guanye un 13% menys que un home

en treballs similars. Per tant, tenim una doble discriminació econòmica cap a

les dones.

 

El passat mes de gener les Illes Canàries, que és l’única Comunitat Autònoma

que té competència en la regulació d’impostos indirectes, eliminaren l’IGIC

d’aquests productes (l’equivalent a l’IVA en la península). Molts altres països

han eliminat els imposts indirectes o l’han reduït al mínim, com per exemple

Anglaterra, Canadà, Austràlia, França, etc.

Segons el que s’ha exposat, el Grup Municipal de Compromís per Vila-real proposa per al seu debat i votació, si escau, l’adopció dels acords següents:

1.- L’Ajuntament de Vila-real insta el Govern central perquè inicie els tràmits per reformar la fiscalitat dels productes d’higiene femenina, considerantlos bens de primera necessitat i reduint el seu tipus impositiu al mínim.

 

2.- Instar al Govern Espanyol que prenga les mesures necessàries per a combatre la desigualtat que provoca la Taxa Rosa i defensar la igualtat de preus dels productes sense discriminació de gènere.

3.- Donar trasllat dels presents acords al Govern central i als diferents grups

parlamentaris de les Corts Generals.