Davant l’incessant qüestionament al qual s’està sotmetent el nostre sistema de Seguretat Social, i per tant, la viabilitat del nostre sistema de pensions, la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions ha continuat fent mobilitzacions en defensa de les pensions públiques, ha iniciat una campanya de suport i defensa d’un sistema que ha estat i ha de seguir sent garant de cohesió i de protecció social.

De forma subtil però constant, es repeteixen arguments que presenten una suposadament inevitable inviabilitat del sistema de pensions. S’argumenta un fenomen conegut i previsible com l’increment de les persones d’edat avançada, juntament amb uns altres que es presenten com a inqüestionables, però que no necessàriament ho són: la menor entrada de població estrangera, la menor natalitat, o l’existència d’un mercat de treball que ofereix ocupacions escasses i poc remunerats.

Des de la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions es denuncia que aquestes tesis combinen realitats previsibles i abordables amb unes altres que han de ser corregides amb les polítiques adequades, en lloc d’insistir a mantenir les equivocades polítiques d’austeritat a ultrança. Al costat d’elles concorren altres posicions que es fonamenten a presentar, des de sectors amb clars interessos mercantils, les pensions públiques com a inviables, al mateix temps que s’ofereixen com a alternativa sistemes privats de pensions, obviant que no són, de cap manera, capaces de protegir millor el conjunt de la població pensionista.

Els poders públics han d’apostar per garantir, des del sistema públic, pensions suficients com a eina fonamental per a mantenir i reforçar la cohesió social. Les cotitzacions procedents de l’ocupació, que han de millorar la seua disminuïda aportació actual, i el reforç del finançament públic, com a element que garanteix un adequat compliment del pacte intergeneracional, a més d’un eficaç mecanisme de redistribució de renda, són peces essencials.

Les cotitzacions a la Seguretat Social no són, com es repeteix per intentar desprestigiar-les, un impost que paguen els empresaris i en menor mesura els treballadors. La cotització a la Seguretat Social és salari de les treballadores i els treballadors que es lliura a l’Estat per a finançar les prestacions actuals i definir els drets a la pensió futura dels actuals cotitzadors. Tot això, per tenir cobertes, de forma adequada, les situacions de malaltia, defunció o vellesa.

El problema no està en el sistema, les necessitats futures del qual són conegudes i previsibles. Està, entre altres causes, en la voluntat de reduir el seu nivell de cobertura, el debilitament de les seues fonts de finançament procedents del mercat de treball, afeblint els mecanismes de distribució de renda en les empreses i en la societat, agreujat per l’ús que, en ocasions, es fa de la recaptació, destinant els diners a altres finalitats per a les quals no estava previst. L’increment de pensionistes i la major durada de les prestacions, processos coneguts, previsibles i saludables, han d’anar acompanyats de mesures efectives, acordades amb els interlocutors socials i, en la major mesura possible, les forces parlamentàries que permeten mantenir el pacte intergeneracional que constitueix el nostre sistema de pensions públiques de repartiment.

Segons el que s’ha exposat, el Grup Municipal de Compromís per Vila-real proposa per al seu debat i votació, si escau, l’adopció dels acords següents:

PRIMER. Ens sumem a les reivindicacions de la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions i donem suport a les mobilitzacions promogudes per aquesta organització, en la defensa d’un sistema públic de pensions que garantisca el manteniment del contracte social inherent al nostre sistema de pensions públiques.

A través d’aquest s’afavoreix la cohesió social i es respecten els drets construïts al llarg de la vida laboral, al costat de mesures efectives de redistribució de la riquesa, que garantisquen pensions suficients en tots els casos, i que mantinguen el seu poder adquisitiu, reemplaçant la fórmula actual de revaloració, que es limita a garantir un clarament insuficient increment del 0,25 % anual.

SEGON. Així mateix traslladem al Govern de l’Estat, als grups parlamentaris de les Corts Valencianes i Congrés dels Diputats, la necessitat de recuperar els mecanismes de govern, participant del sistema públic de pensions a través del diàleg social i en el marc configurat en el Pacte de Toledo.