El 28 de juny de 1969 es van produir diverses revoltes en Stonewall (EE.UU) per a denunciar la criminalització a la qual estaven sotmeses les persones LGTB+. Des de llavors, les organitzacions socials, commemoren a tot el món l’Orgull LGTB+, reivindicant els drets, la dignitat i la igualtat per a lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals.
49 anys després, i a pesar de ser un país capdavanter en reconèixer drets a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals queda molt camí per recórrer cap a la igualtat real.
És necessari el reconeixement a tots aquells sectors vinculats a les lluites socials, per ser els i les màximes responsables de que ara mateix existisquen certs drets reconeguts a les persones LGTB i l’existència d’iniciatives de les diverses admistracions, desde l’àmbit municipal a l’europeu que tenen com a objectiu un compromís amb la lluita col•lectiva per la igualtat i la llibertat de tota la ciutadania.
No obstant això, l’assetjament que les persones LGTB continuen patint a les aules, la discriminació al treball i l’exclusió de serveis públics (especialment sanitaris) són alguns exemples de situacions de desigualtat amb les que continuem trobant-nos.
Ja hem donat un pas important al Pais Valencià la aprovació de la llei integral de dret a la identitat i expressió de gènere a la Comunitat Valenciana promoguda per la Conselleria de Polítiques Incluives i que vetla pels drets de les persones trans. Però serà necessaria d’una llei integral a nivell estatal que aborde tota la problemàtica des d’una perspectiva holística (sanitària, educativa, laboral, etc.), elimine completament qualsevol referència patologitzant i atorgue el ple dret a la identificació sense necessitat d’aval professional de cap tipus.
Qualsevol dona, independentment de la seua orientació sexual, ha de tenir dret a la maternitat. S’ha de possar fi a la discriminació en l’accés als tractaments de reproducció assistida a través de la sanitat pública. És un dret emparat per la llei i no pot ser socavat pel fet de no tenir parella masculina.
Des de les institucions hem de seguir treballant en pro de la igualtat legal, social i de facto entre totes les persones. Cal impedir que les conviccions morals o ideològiques individuals seguisquen posant entrebancs l’avanç de la igualtat, que és el camí de la democràcia. Tot i que la igualtat legal és ja una realitat generalitzada, la igualtat social i real del col•lectiu LGTBI és encara una assignatura pendent que cal abordar amb urgència i decisió.
Els municipis són els espais més propers a la ciutadania, i per això han de jugar un paper en la normalització del col•lectiu LGTB, sent un referent d’integració i lluita contra la discriminació. Per això és precís el seu compromís en donar resposta a la població LGTB en tot allò que siga de la seua competència.
La LGTBfòbia, lluny de desaparéixer, continua manifestant-se en les aules, les llars, els centres d’oci i de treball, i fins i tot, a les administracions i serveis públics. Aquestes actituds són més acusades en temps de crisi econòmica, on els drets de totes les persones, i especialment, les més estigmatitzades socialment, trontollen constantment. De nou, aquest 28 de juny, és necessari un suport explícit a les demandes i necessitats de la població LGTB+.
És necessari el reconeixement a tots aquells sectors vinculats a les lluites socials, per ser els i les màximes responsables de que ara mateix existisquen certs drets reconeguts a les persones LGTB+. Així mateix, cal reconéixer també l’existència d’iniciatives de les diverses administracions, de les municipals a la Generalitat, l’Estat o la Unió Europea, que tinguen com a objectiu un compromís amb la lluita col·lectiva per la igualtat i la llibertat de tota la ciutadania. No s’ha de produir cap discriminació per motiu de sexe, identitat de gènere o orientació sexual, perquè encara que s’han produït avanços importants queda molt de camí per recórrer.
Segons el que s’ha exposat, el Grup Municipal de Compromís per Vila-real proposa per al seu debat i votació, si escau, l’adopció dels acords següents:
- Realitzar una denúncia explícita contra l’homofòbia, lesbofòbia, bifòbia i transfòbia, així com expressar un compromís concís d’engegada de mesures per a eradicar aquesta xacra social.
- Com a mostra pública i visible cada 28 de juny penjarem al balcó de l’ajuntament la bandera arc iris del moviment LGTB+.
- Engegar mesures des de l’ajuntament per promoure el respecte i eradicar aquesta xacra social, en especial de caràcter educatiu i utilitzarem en aquest sentit les iniciatives culturals i festives.
- Reivindicar una educació pública, laica, de qualitat i que atenga a la diversitat com a requisit per a crear un espai educatiu on imperen els valors democràtics i de tolerància, on s’incloga la defensa de la diversitat familiar i lluitant contra qualsevol tipus de discriminació que puguen patir les famílies homoparentals, tant simbòlicament com materialment.
- Donar suport de manera activa a l’associacionisme LGTB+, especialment entre la joventut, així com atendre a les seues demandes i propostes de forma real i activa.
- Expressar un compromís efectiu contra les retallades socials, especialment la prevenció i el tractament del VIH/sida, i posar especial cura en la situació de les persones migrants, fent campanyes de prevenció i reivindicant la sanitat pública universal.
- Sol·licitar al Govern de l’Estat la despatolotgizació de les identitats trans i intersexuals, sense que els drets sexuals i sanitaris d’aquestes persones es vegen perjudicats.
- Sol·licitar al Govern de l’Estat l’aprovació de la Llei d’Igualtat LGTBI.
- Donar trasllat de la present moció a tots els partits polítics representants a les Corts Valencianes, al Senat i al Congrés, així mateix, donar trasllat al Govern de la Generalitat i el Govern Central.