El 14 d’abril de 1931, Espanya es convertia en República (la segona), i així va ser fins a l’1 d’abril de 1939, data del final de la Guerra Civil, que va donar pas a la dictadura franquista. El 20 de novembre de 1975 moria a Madrid el dictador Francisco Franco, després d’una llarga malaltia. Açò va donar pas a la Transició i, amb aquesta, a la democràcia.

Quasi al mateix temps que la dictadura de Franco, emergia com a führer del Tercer Reich alemany Adolf Hitler, que va agafar el poder el 1933 com a canceller imperial i es va suïcidar el 1945 (just en el moment que va perdre la II Guerra Mundial).

Els diferents líders nazis van ser jutjats i condemnats en els diferents judicis (el més conegut el judici de Nuremberg), però ací a Espanya cap dels torturadors o assassins van ser mai ni tan sols investigats.

A Alemanya, s’ha fet l’esforç de retornar la dignitat a les víctimes. A Espanya, els morts continuen en les cunetes i els familiars segueixen buscant-los.

A Alemanya, l’esvàstica (símbol nazi) o qualsevol simbologia nazi estan durament castigades per la llei per apologia del terrorisme. Ací no només es permet la bandera amb l’àguila imperial, sinó que, a més a més, la simbologia nazi (la creu gammada o esvàstica) està completament permesa.

I, és més, la Fundació Francisco Franco durant els anys del govern d’Aznar va rebre subvencions públiques per a la difusió i memòria de Francisco Franco. Fa poc, la néta major del dictador va reclamar el ducat de Franco i ser una gran d’Espanya. Per cert, el manteniment del Valle de los Caídos (mausoleu del franquisme) ens costa 750.000 euros anuals.

Durant el govern de Zapatero, es va aprovar la Llei de memòria històrica, en la qual s’aprovaven un seguit de mesures per a compensar les víctimes directes o indirectes del franquisme i, així mateix, eliminar dels carrers les simbologies feixistes. Per cert, la partida pressupostaria per a açò és de 0 euros.

Segons l’article 15 d’aquesta Llei:

Article 15. Símbols i monuments públics

  1. Les administracions públiques, en l’exercici de les seues competències, adoptaran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura. Entre aquestes mesures es podrà incloure la retirada de subvencions o d’ajudes públiques.
  2. El que preu l’apartat anterior no serà d’aplicació quan les mencions siguen d’estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan concórreguen raons artístiques, arquitectòniques o artisticoreligioses protegides per la llei.
  3. El Govern col·laborarà amb les comunitats autònomes i les entitats locals en l’elaboració d’un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la dictadura als efectes previstos en l’apartat anterior.
  4. Les administracions públiques podran retirar subvencions o ajudes als propietaris privats que no actuen de la manera prevista en l’apartat 1 d’aquest article.

Ens trobem a l’any 2018, en ple segle xxi, i reclamem de nou a l’Ajuntament de      Vila-real que:

  1. Sol·licite al Govern central que es complisca la Llei de memòria històrica, es canvien tots els carrers amb noms franquistes, s’eliminen les plaques feixistes i s’inicie la recerca per les cunetes de totes i tots aquells que van ser afusellats per pensar diferent.
  2. Sol·licite al Govern central que il·legalitze la Fundació Nacional Francisco Franco, estudie i guarde la documentació que aquesta associació té relativa a accions polítiques del dictador.
  3. Sol·licite al president del Govern i al ministre de Justícia un informe del Consell de l’Estat sobre el ducat de Franco, així com de tots els títols nobiliaris relacionats amb el dictador o atorgats pel dictador, per tal d’eliminar-los.